Tretze anys després de l’aprovació de la Llei de memòria històrica, que obliga, entre moltes altres coses, a eliminar la simbologia franquistes dels edificis públics, les casernes de la Guàrdia Civil de València han complit amb aquest simple tràmit. L’escut preconstitucional, principal símbol de la dictadura, s’ha tapat a la Comandància de Patraix i aquesta actuació s’ampliarà a les casernes de Benimaclet i de Cantarranas, al Grau.

Es tracta de les últimes, o algunes de les últimes restes de la simbologia franquista en edificis públics del Cap i Casal. Els escuts van retirar-se dels col·legis, de les esglésies, de la Capitania Militar i del Govern Militar, i fins i tot es va guardar en un magatzem l’estàtua eqüestre del dictador que hi havia al convent de Sant Doménech (Capitania Militar) una vegada retirada de la plaça de l’Ajuntament (en altres temps, plaza del Caudillo).

Precisament, els carrers a València amb nom de personatges o referències a la dictadura de Franco també s’han canviat. Més d’una cinquantena, alguns tan nomenats com Marco Merenciano o General Urrutia, van passar en l’última legislatura a tindre noms de personatges de la cultura o la història de València.

Però encara falten alguns símbols per retirar i, entre aquests, hi havia els escuts preconstitucionals de les casernes de la Guàrdia Civil, als quals ara els ha arribat el torn en compliment d’aquesta llei de desembre de 2007.

El primer ha sigut el de la Comandància de Patraix, on dimarts es va tapar l’escut franquista amb l’actual escut constitucional, un treball que s’ha dut a terme sense anunci previ per part de les administracions implicades ni tampoc per part de la Guàrdia Civil.

La Guàrdia Civil retira els escuts franquistes de les seues casernes

Ara serà el torn de les casernes de Benimaclet i Cantarranas, encara que, en aquests casos, es desconeix l’actuació concreta que s’hi durà a terme. Segons van dir fonts oficials, els escuts que puguen retirar-se íntegrament es portaran a algun magatzem. I els que no puguen ser retirats, es cobriran directament amb un escut constitucional que complisca la legislació vigent.

Aquesta operació resol un dels incompliments més evidents de la Llei de memòria històrica, tot i que, com s’ha dit, encara en queden algunes restes. Recentment s’ha reclamat, per exemple, la retirada de les plaques amb el jou i les fletxes que hi ha encara en moltes façanes d’habitatges públics que s’alçaren en els anys seixanta i setanta.

Escut per escut. La Comandància de Patraix ha sigut la primera a retirar l’escut preconstitucional de la seua façana, encara que, en realitat, el que s’ha fet és cobrir-lo amb l’escut actual d’Espanya, ja que no podia ser retirar.