Dimecres que ve es compliran 40 anys del segrest de l’empresari alzireny Luis Suñer Sanchis a les mans de la banda terrorista ETA. Un succés que va quedar gravat a foc en la memòria col·lectiva de la ciutat.
En altres circumstàncies, el seu nom hauria passat per davall del radar, però el fisc espanyol va resultar un gran delator. Ostentava una de les principals fortunes d’Espanya en 1980 i el govern de la UCD ho va airejar amb una llista dels empresaris que més beneficis havien obtingut aquell exercici. El fundador d’Avidesa, al comandament del seu imperi industrial, figurava en els primers llocs de la llista. Allò no degué passar desapercebut per a la banda terrorista, que va decidir segrestar-lo un any després per a intentar lucrar-se de la puixança econòmica de l’alzireny. El de Luis Suñer seria, per a la història, el primer segrest que la banda terrorista va fer fora del País Basc a una personalitat aliena al món de la política.
El succés, del qual prompte es compliran 40 anys, va mantindre en suspens durant tres mesos tota la ciutat, que no aconseguia entendre com el conflicte nacionalista basc havia derivat en la desaparició del seu veí més il·lustre. A més, va posar en escac el govern d’Adolfo Suárez, molt debilitat en aquells dies i que va convertir el segrest de Suñer en un assumpte d’estat. El ministre d’Interior, Juan José Rosón, a petició directa del mateix Suárez, va mobilitzar un important nombre de forces de seguretat de l’Estat que van prendre les principals ciutats de València per tal de trobar-lo, però no ho van aconseguir.
Treballadors emmanillats
La fragilitat del govern estatal era tal que Suárez va anunciar la seua dimissió tan sols quinze dies després que els terroristes entraren a la seu d’Avidesa i s’emportaren Suñer. Segons es va poder saber amb el pas del temps, un comando compost per set terroristes (cinc homes i dues dones) va irrompre a última hora de la vesprada en el despatx de la factoria número 3 d’Avidesa, des del qual Suñer dirigia un imperi que, com l’executiu de Suárez, també s’enfonsaria. Els terroristes van arrancar els telèfons i es van emportar el magnat. Allí hi havia el ja desaparegut José Palacios, que exercia de mà dreta de l’empresari i que es va convertir en portaveu de la família durant la captivitat. Pocs detalls més es van conéixer dels fets, tant de la seua època de captivitat com de la seua posterior posada en llibertat, ja que la família i el seu cercle més pròxim sempre es van mostrar poc inclinats a l’hora de rememorar el succés, encara que un llibre editat pel centenari del seu naixement va revelar alguns dels detalls.
L’empresari alzireny va ser capturat el 13 de gener. Palacios i altres empleats van quedar emmanillats a la factoria. Suñer va romandre alié a tots els esdeveniments que es van succeir després, com la renúncia de Suárez o el posterior colp d’estat fallit protagonitzat per Antonio Tejero. ETA va mantindre incomunicat l’industrial riberenc que, en aquells dies, ja tenia setanta anys. Va passar tres mesos exactes privat de la seua llibertat.
La banda va exigir un rescat de 600 milions de pessetes. La família va abonar-ne 325, que van eixir de la seu central del Banc d’Espanya. Es tractava de bitllets de xicotetes quantitats que estaven marcats perquè la Policia poguera seguir-ne el rastre. Es van introduir en una bossa i es van llançar des d’un tren nocturn de llarg recorregut en un lloc pactat amb els terroristes.
