Una metgessa de família que treballava com a coordinadora al Centre de Salut de Quart de Poblet es va asseure ahir davant d’un jurat popular acusada d’un delicte d’omissió del deure d’assistència sanitària, per no atendre presumptament un pacient nonagenari que s’estava ofegant al seu domicili i que va acabar morint. La facultativa s’enfronta a una multa de 10.800 euros i a tres anys d’inhabilitació per a qualsevol ocupació relacionada directament o indirectament amb l’exercici de la medicina, segons la petició de pena del Ministeri Fiscal.

Els fets es remunten a l’1 de maig de 2012, quan la cuidadora de l’ancià, veí de Quart de Poblet, va telefonar insistentment al centre mèdic i va sol·licitar assistència urgent. L’acusada va negar ahir rotundament, durant la seua declaració, haver rebut cap avís d’aquesta telefonada per part del zelador. «Si m’hagueren donat l’avís, hi haguera acudit immediatament, com és la meua obligació».

Així, la facultativa atribueix la denúncia, interposada sis mesos després per una altra metgessa que es trobava aquell dia de guàrdia amb ella, a un «conflicte laboral». «La meua relació amb ella no era bona, era tibant», va tractar d’argumentar sobre la suposada animadversió que poguera tindre aquesta companya per a haver denunciat l’omissió d’auxili. No obstant això, respecte al fet que tant aquesta metgessa, com la infermera i el zelador que hi havia aquell dia, contradiguen el seu relat, l’acusada va justificar-ho al·legant que «a causa del meu càrrec de coordinadora, tenien cap a mi una actitud distant» i que aquests, segons ella, podrien haver-se posat d’acord per a perjudicar-la.

Així, va argumentar que les dues metgesses de guàrdia es repartien el treball amb torns de dues hores no rígids, i que entre les 21.00 i les 22.20 hores de l’1 de maig de 2012, hora a la qual es va produir l’avís, ella estava atenent pacients de manera presencial al centre de salut i, si hi havia un avís d’assistència domiciliària urgent, li corresponia a la seua companya. Però que en tot cas, a ella no li va arribar cap avís.

Així mateix, també va negar que estiguera veient la tele i menjant un entrepà, com va manifestar en instrucció la seua companya que, juntament amb la infermera, van acudir a l’avís, encara que ja era tard i l’ancià havia mort per insuficiència respiratòria.

Atés que no s’ha pogut localitzar la cuidadora, d’origen algerià i resident actualment a Bèlgica, es va llegir la seua declaració davant de la Policia belga, en la qual reconeix que hi va telefonar cinc o sis vegades i que li va respondre una dona i que aquesta li va dir «que tinguera paciència».