Consuelo Císcar anirà a judici per usar l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), que va dirigir durant deu anys (2004-2014), per a promocionar la carrera artística del seu fill Rablaci (acrònim de Rafael Blasco Císcar). Una interlocutòria de la secció segona de l’Audiència de València, avançada per l’agència Efe, va confirmar ahir la decisió de la jutgessa de suport del Jutjat d’Instrucció número 21 d’asseure en el banc dels acusats l’exdirectora de l’IVAM, juntament amb altres col·laboradors.
Suposadament gràcies als fons públics que gestionava la seua mare a l’IVAM, l’escultor Rablaci va aconseguir el més difícil encara i el somni de tot artista amb només 21 anys: exposar la seua obra escultòrica a Àsia, Amèrica i Europa entre 2008 i 2011. O allà on exposava l’IVAM, també acabava exposant Rablaci, segons els indicis recaptats per la Unitat contra la Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia, la Fiscalia Anticorrupció i la magistrada del Jutjat d’Instrucció número 21.
Una investigació que, segons el parer de la defensa de Consuelo Císcar, ha sigut prospectiva. Encara que no ho veuen igual els magistrats de la secció segona de l’Audiència de València, que han analitzat els recursos presentats per Císcar i dos subalterns contra la interlocutòria que els aboca a asseure’s en el banc dels acusats.
«La interlocutòria impugnada narra una sèrie de contractacions a càrrec de l’IVAM que poden haver beneficiat indirectament el fill de la investigada, en aquell temps directora de l’Institut [Valencià d’Art Modern]», asseguren els magistrats de la secció segona. «La pluralitat de casos en els quals pot observar-se el mateix entramat de relacions indica les possibles motivacions ocultes que van guiar els contractes», amanits amb «la conducta irregular en la tramitació administrativa i econòmica dels contractes» i l’«absència d’una explicació raonable per a totes aquestes irregularitats». Tot això porta els magistrats a avalar el treball de la jutgessa instructora i a mantindre la interlocutòria que propicia el judici.
Sense «advertiments d’il·legalitat»
Malgrat els indicis recaptats (bàsicament correus de treballadors de l’IVAM que revelen les gestions per a promocionar la carrera internacional de Rablaci), Císcar pretenia que els instructors consideraren aquestes evidències com a «col·laboracions desinteressades dels seus afins fora de l’horari laboral». Una «explicació senzilla que no pot bastar per a eliminar el contingut incriminatori d’aquestes informacions. No es tracta de fets aïllats, sinó que formen part d’un conjunt de beneficis obtinguts per la directora, procedents de persones contractades per l’institut que ella dirigia», responen els magistrats al seu recurs.
Císcar també demanava el sobreseïment d’aquesta investigació perquè «mai va haver-hi advertiments d’il·legalitat» per part de la directora de contractació de l’IVAM o del Consell Rector. Però els magistrats consideren que la jutgessa instructora es basa en «criteris raonables» quan atribueix a Císcar un «paper determinant» en la contractació d’exposicions i l’adquisició d’obres d’art i hi veuen «repetició d’afavoriment» a artistes, suposadament a canvi d’intervindre en la promoció del seu fill.
