Els supermercats centreeuropeus també trauen partit a la gran demanda de cítrics en tot el vell continent, destinació del 95 % de les exportacions espanyoles, enmig d’aquesta nova onada de coronavirus. Així, comerços de Brussel·les i d’Alemanya ja venen varietats de mandarines a 6,85 euros per quilogram, preu que supera fins a cinc vegades els valors mitjans que es paguen a les botigues del territori espanyol. A més, són preus que, si es comparen amb els d’origen, és a dir, amb els que es paguen als agricultors, resulten vint vegades superiors als del camp.

Segons reflecteix el butlletí de la tercera setmana de gener de la Llotja de Cítrics de València, per la varietat navel s’estan pagant entre 0,18 i 0,28 euros per quilogram a l’agricultor, i per la de la lane-late, entre 0,28 i 0,35 euros; cosa que contrasta amb els 2,80 euros que desemborsen els consumidors europeus, valors que es disparen fins als 4,80 euros per quilogram en el cas d’aquestes varietats si compleixen la condició de bio o ecològiques.

L’increment més gran dels valors s’observa en mandarines protegides tardanes (tango, nadorcott i orri) —exigeixen el pagament de royalties per plantació i comercialització—, ja que es paguen per damunt d’un euro el quilogram al camp (tal com l’any passat) i també registren els preus més alts de venda al públic. A 6,85 el quilo. A la capital de la UE es comercialitza, entre altres, la marca Soculente, una ensenya que comercialitza el grup taronger castellonenc Germán Sancho i Cia., que l’any passat va adquirir l’empresa Joaquín Llusar.

Remuneracions al camp

Cal tindre en compte que, malgrat els alts preus que paguen els consumidors europeus per les mandarines i taronges espanyoles, molts productors no estan rebent una remuneració suficient ni tan sols per a cobrir els costos de producció, establits en 0,23 €/kg en taronja i 0,28 €/kg en el cas de les mandarines, segons els informes de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA).

Per a les organitzacions agràries, «ja no sorprén que la gran distribució del centre i nord d’Europa multiplique per cinc els preus dels cítrics que trobem als supermercats espanyols», destaquen des d’AVA-Asaja. En la seua opinió, es tracta d’una mostra evident del greu desequilibri de forces que hi ha dins de la cadena alimentària europea, on alguns guanyen, i sembla que molt, mentre uns altres, com els productors, perden.

«En molts casos, els citricultors valencians tan sols perceben la vintena part del preu que paga un consumidor belga o alemany», lamenta l’organització presidida per Cristóbal Aguado. Per això, des d’AVA-Asaja reclamen que la reforma de la Llei de la cadena alimentària, que aquesta mateixa setmana s’està debatent al Congrés dels Diputats, ha de millorar els mecanismes per a aconseguir un millor repartiment dels beneficis que generen els productes agraris, especialment els peribles, al llarg de la cadena de valor.

Els agricultors també consideren que el Govern no té excuses per a no fixar uns índexs de referència dels costos de producció. De fet, disposa de preus de referència elaborats per universitats, centres d’investigació o per conselleries d’Agricultura. Si no evita els abusos comercials, segons l’organització agrària, «continuaran augmentant les terres sense cultivar i seguirà la substitució de la producció europea per la forana, que no sempre compleix les mateixes exigències fitosanitàries i mediambientals».

Estructures i reconversió citrícola, primers plans

La consellera d’Agricultura, Mireia Mollà, va acordar ahir amb els màxims representants del sector (entitats agràries, cooperatives i comité de gestió de cítrics) la posada en marxa d’unes taules de treball que definisquen un projecte que garantisca el futur de l’agricultura valenciana.

En concret, els primers fòrums, segons la Conselleria, versaran sobre estructures agràries i la reconversió de cítrics, dins d’un programa al qual s’uniran gradualment altres taules per a abordar els principals reptes i problemàtiques del sector. «Obrim una nova línia de treball amb la qual perseguim guanyar agilitat i anticipar els problemes del sector», va comentar la consellera, ja que l’Administració autonòmica ha de «caminar de la mà, dins d’un clima de diàleg i d’un escenari d’interlocució constant», va agregar. El secretari d’Agricultura, Roger Llanes, va garantir «disposar dels recursos i la voluntat de poder desenvolupar estructures i mesures que ens indiquen amb precisió cap a on dirigir les polítiques agràries».

Per la seua banda, el ministre d’Agricultura, Luis Planas, va anunciar ahir que demanarà al Consell de Ministres d’Agricultura de la Unió Europea de la setmana que ve que la Comissió Europea accelere els tràmits amb la nova administració estatunidenca de Joe Biden per a eliminar, «com més prompte millor», els aranzels als productes agroalimentaris espanyols que va fixar l’expresident Donald Trump en el marc de la guerra entre Airbus i Boeing. Els Estats Units va imposar l’any passat aranzels del 25 % a cítrics i altres fruites i hortalisses.

El sector valencià exportava fins a l’any 2019 unes 9.200 tones de cítrics per campanya.