Un investigador situa en Internet les 19 jueries de la C. Valenciana

Endinsar-se en l’herència jueva a la Comunitat Valenciana ja és molt fàcil, fent un simple clic, gràcies al treball que ha dut a terme José Gregorio Lepervanche Valencia, un descendent de sefardites de la família Semah de València que fa un parell d’anys va tornar a Espanya després de recuperar la nacionalitat dels seus avantpassats i es va establir al Port de Sagunt. Amb el seu domini de la tecnologia, aquest professor de Sistemes d’Informació en diverses universitats dels EUA ha geolocalitzat 19 jueries grans i xicotetes a la Comunitat Valenciana, així com 100 a la península Ibèrica, i hi ha inclòs fotos actuals que permeten fer-se una idea de la petjada que van deixar i que encara hui dia es manté de diverses maneres.

Açò permet identificar fàcilment en Internet els barris antics i cementeris jueus, tot i que en alguns llocs no en quede ni rastre i fins ara estiguen totalment oblidats. Es tracta d’ubicacions realitzades a partir de la documentació de diferents èpoques, plaques als carrers, cròniques i articles. Malgrat que, en molts casos, no hi ha una ubicació exacta de les jueries, Google Maps ha acceptat la geolocalització de llocs significatius relacionats, com places, portals o antigues sinagogues que evoquen aquell passat.

Aquesta tasca que va iniciar com a part d’un curs de Turisme Cultural ha posat en relleu grans diferències pel que fa a la preservació d’aquesta herència en el dia a dia de les diferents poblacions, així com en la difusió turística d’aquesta. A la Comunitat Valenciana, Lepervanche destaca el cas de Sagunt, l’única localitat valenciana integrada en la Xarxa de Jueries, seguida de Chelva. “A Sagunt està perfectament conservada la trama urbana i tenim un cementeri jueu, amb tombes i hipogeus, a més d’un micvé. De fet, era l’única jueria que apareixia localitzada en Google Maps, encara que jo he actualitzat les dades. A Chelva també es conserva molt bé la jueria i, a més, acaben de fer-hi una restauració”.

Després de fer un exhaustiu recorregut per tal de documentar-se i traure fotos, admet “el gran atractiu” dels carrers dels barris que es preserven als pobles castellonencs de Morella i Sant Mateu, així com el treball que s’està fent a Onda i Alzira per a recuperar unes restes arqueològiques de l’època.

Més enllà d’açò, en algunes localitats, ha trobat carrers amb noms o plaques al·lusives a la jueria, com a Gandia, Requena, Vila-real o Castelló. No obstant això, crida l’atenció l’absència d’aquestes a Xàtiva, “on en el museu sí que té una peça de guix amb caràcters hebreus”, segons afirma, després d’aclarir que a Alzira ha geolocalitzat tant la jueria “antiga” com la “nova”.

Tanmateix, la sorpresa més gran ha sigut recórrer València capital i Alacant sense trobar toponímia o plaques al·lusives a l’antiga jueria. “Jo crec que aquests llocs haurien de recordar-se, com a mínim, amb una placa. Almenys, això demostraria que hi ha un interés per aquesta part de la història i seria una via de suscitar-ho a uns altres”, deia. Disposat a “ajudar a recuperar la memòria sefardita”, Lepervanche ha recollit tot el seu treball en un web, a més de crear una pàgina en una xarxa social que ja té més de 600 integrants. El seu objectiu sempre és el mateix: que això que està en molts llibres s’òbriga pas “en els camins turístics, entre la gent i la societat”.

En aquest sentit, opina que Sagunt “és un exemple a seguir”, ja que, “des que va entrar a la Xarxa de Jueries d’Espanya, ha organitzat esdeveniments escolars divulgatius i lúdics, com les famoses gimcanes per a famílies sobre Sefarad que reprodueixen com era la vida en aquell moment i l’expulsió”, deia per a animar així a fomentar “tota aquesta part educativa”. “Jo crec que a tota aquesta herència cal donar-li més rellevància turística a la Comunitat Valenciana. Possiblement, fins ara, no hi ha hagut un interés tan profund de buscar el patrimoni jueu fins que, en 2015, va eixir la llei que concedeix la nacionalitat als descendents de sefardites; una llei que ja ha ampliat dues vegades els terminis per a fer aquestes sol·licituds, fins a setembre de 2021, però que tant de bo els prorrogue de nou per a donar més temps, ara que estem en pandèmia, i que la gent puga entregar tota la documentació”.