Un de cada cinc docents no serà vacunat amb AstraZeneca, ja que són majors de 55 anys

L’arribada d’AstraZeneca i els condicionants d’aquesta vacuna han obligat a canviar l’estratègia de vacunació. És la tercera actualització del pla des que es va aprovar al desembre i aquesta inclou un grup d’immunització nou, el número 6, «col·lectius en actiu amb una funció essencial per a la societat», en el qual s’inclouen les Forces i Cossos de Seguretat, els docents i personal d’Educació Infantil i Atenció Especial i els docents de Primària i Secundària. En aquest ordre de prioritat.

Les restriccions marcades, ara per ara, per les autoritats sanitàries espanyoles de no injectar la vacuna d’Oxford/AstraZeneca als majors de 55 anys (encara que l’Organització Mundial de la Salut va indicar ahir que sí que recomanava la vacunació en majors) ha provocat que aquest grup 6, encara que s’hi haja incorporat recentment, avance altres grups prioritaris com el de grans dependents que superen els 55 anys i el de les persones majors de 80 anys.

No obstant això, les limitacions d’edat també afecten el col·lectiu que podria rebre aquesta vacuna en les pròximes setmanes. Així, per exemple, dels 78.434 docents que depenen dels fons de la Conselleria d’Educació (centres públics i concertats), un 22 % supera els 55 anys, segons dades del mateix departament que dirigeix Vicent Marzà. Això significa que, a l’hora d’inocular aquesta vacuna, un de cada cinc professors valencians haurà d’esperar que avance la vacunació amb Pfizer i Moderna, que tardarà més a arribar a aquests grups, ja que tenen altres prioritaris per davant.

Aquest doble itinerari és una de les grans novetats de l’actualització aprovada ahir. D’una banda, queda la immunització basada en ARN missatger (Pfizer i Moderna), que segueix amb el camí de protegir la població més vulnerable i de més risc de contagi, des de personal sociosanitari en primera línia fins als majors de 80 anys i grans dependents.

D’altra banda, la inoculació d’AstraZeneca ja inclou el grup 6, després del 3B (personal sociosanitari com els fisioterapeutes) i el de grans dependents no institucionalitzats menors de 55 anys. «Les persones amb aquestes patologies, i aquelles majors de 56 anys (nascudes el 1965 o abans) es vacunaran més avant, quan els corresponga per grup d’edat i/o condició de risc, amb la vacuna més indicada en funció de la disponibilitat i de la nova evidència disponible», expressa el document del Ministeri de Sanitat sobre la injecció d’AstraZeneca.

Aquesta, a més, compta amb una altra gran diferència respecte de Pfizer i Moderna, i és la separació entre la primera i la segona dosi. Així, mentre que en Pfizer era de 21 dies i en Moderna de 28, el producte d’Oxford assegura tindre més efectivitat si s’inocula amb una separació d’entre 10 i 12 setmanes, és a dir, quasi tres mesos.

 Els estudis indiquen que té un 76 % d’efectivitat durant tres mesos després de la primera dosi i que augmenta a un 82,4 % quan s’incorpora la segona dosi a partir de la dotzena setmana. Aquestes dades permetrien ampliar el nombre de persones amb alguna mena de protecció enfront de la COVID-19, d’una manera més ràpida, ja que no seria necessari comptar amb un reservori per a la segona dosi fins dos mesos després.

Diferències entre els docents

D’entre el professorat, hi ha també diferències de priorització, en la mateixa línia que defensaven sindicats com l’STEPV. En aquest sentit, estan marcats primer els docents d’Infantil i Educació Especial, pel fet que en la majoria dels casos s’actua com a grup bambolla on, fins i tot, si són menors de sis anys, com en el cas d’Infantil, no és obligatori l’ús de la mascareta per a l’alumnat. En el document no s’inclou el professorat del sistema universitari.

També està previst que es vacunen amb AstraZeneca els més de 14.000 membres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil destinats a la Comunitat Valenciana, sempre que tinguen menys de 55 anys, una situació que es repeteix tant per a policies locals, personal d’emergències de la Generalitat Valenciana, bombers, personal de protecció civil i professionals de les Forces Armades, com el tercer batalló d’intervenció de la Unitat Militar d’Emergència amb seu a la caserna militar de Bétera.

Sis mesos després de la malaltia

El document ministerial, a més, dona unes pautes sobre quan vacunar a aquelles persones que han passat la COVID-19 i que, per tant, podrien tindre protecció natural després del seu contagi. «L’evidència actual indica que la reinfecció és excepcional en els 6 mesos posteriors a una infecció natural per SARSCoV-2», sosté el text elaborat pels experts.

Per això, recomanen que els qui hagen passat la malaltia, no siguen vacunats fins 6 mesos després del diagnòstic de la infecció. No obstant això, exceptuen posposar aquesta immunització a aquelles persones que superen els 55 anys o que presenten factors de risc en cas d’infecció.

La dreta vol reobrir ja els bars; el Botànic prefereix esperar

Els tres partits de la dreta (PP, Cs i Vox) a les Corts Valencianes es mostren partidaris de la reobertura de l’hostaleria a la Comunitat Valenciana, mentre que les formacions del Botànic creuen que és preferible esperar, perquè el tancament de l’hostaleria està salvant vides. Mentrestant, tots els partits estan d’acord amb el fet que dimitisquen els càrrecs públics que s’han vacunat sense que siga el seu torn, però aquesta posició no es convertirà en declaració institucional, com demanava Cs, perquè Compromís i Unides Podem es neguen a signar al costat de Vox.

Perquè la moció siga de tota la cambra requereix que la signen tots els partits. Però la presència de Vox ha impedit aquesta legislatura les declaracions institucionals, perquè l’esquerra no vol signar al costat d’ells. El síndic de Compromís, Fran Ferri, creu que no cal donar espais democràtics als partits que no creuen en la democràcia.

Respecte a la possible obertura de l’hostaleria, el portaveu socialista, Manolo Mata, va dir que les restriccions són un drama, però contenen la pandèmia, ja que afavoreixen que la gent es quede a casa. En preguntar-li per la decisió del Tribunal Superior del País Basc d’acceptar la petició de reobrir bars i restaurants, el síndic socialista considera que els jutges no tenen la infal·libilitat del papa i també s’equivoquen. Ferri va afegir que el sector de l’hostaleria té dret a protestar com vulga, però complint la llei i els decrets del Consell, l’objectiu dels quals és salvar vides durant la pandèmia. La síndica d’Unides Podem, Pilar Lima, diu que les restriccions «són molt dures» per a l’economia, però que «cal salvar vides».

D’altra banda, Eva Ortiz (PP) demana que faciliten més informació al seu partit i que s’explique per què l’hostaleria continua pagant impostos.

Toni Cantó (Ciutadans) defensa la reobertura, perquè s’està «molts valencians estan sent condemnats a la ruïna sense cap raó» i fins i tot diu que el Consell està «expropiant» aquests negocis amb les seues decisions.