“L’expansió avança lentament, però el llop arribarà al territori valencià”

«El llop arribarà al territori valencià, potser d’ací a cinc anys o més, ja que l’expansió avança lentament, però hi arribarà». Així de rotund es mostra Vicente Palacios, doctor en Biologia i enamorat del Canis lupus des de la infància pels programes televisius de Rodríguez de la Fuente. Palacios esperava l’entrada de l’espècie per l’interior de la Comunitat Valenciana fa ja deu o quinze anys. Especialment per Castelló, ja que a Los Monegros, Aragó, s’han vist un parell d’exemplars arribats des dels Pirineus. Un altre punt de penetració seria el Racó d’Ademús. «Pel sud és més complicat, perquè a Sierra Morena es dona quasi per extingit», explica.

Hi ha dos factors que afavoreixen el retorn d’aquest mamífer carnívor: la despoblació de les zones rurals i l’abandó de les parcel·les agrícoles, que, any rere any, augmenten la massa forestal. La veritat és que el «blindatge» de l’espècie per part del Ministeri per a la Transició Ecològica ha agitat ramaders, agricultors i caçadors.

Una polèmica en la qual el ministre d’Agricultura, Luis Planas, s’ha posicionat obertament en contra de Teresa Ribera, socialista i companya al Consell de Ministres.

«Compartisc la preocupació dels ramaders amb la proposta que el llop tinga una salvaguarda especial, el que cal buscar és un equilibri just», afegia uns dies després que la Comissió Estatal per al Patrimoni i la Biodiversitat tirara avant el projecte de protecció del llop amb el vot de qualitat del representant del departament que dirigeix Ribera.

Les comunitats autònomes que més cens de llops tenen al seu territori s’hi van oposar. A la Comunitat Valenciana, el sector agrícola també va protestar obertament.

Palacios, que fa dècades que estudia el llop, és un dels que advoquen pel «consens» en un tema molt complex. A la pregunta de si és un animal tan nociu com asseguren els seus detractors, respon que, en algunes zones on a penes hi ha preses silvestres, com al nord de Portugal o Galícia, la seua dieta necessàriament consisteix en un 95 % d’animals domèstics com el bestiar boví. Aquesta és la raó per la qual moltes veus reclamen paràmetres clars, ben definits, però flexibles en situacions determinades, i sobretot ajudes compensatòries.

Seguiment de les manades de llops

Immers ara en el seguiment de manades per a un cens al nord de Portugal, Palacios també elabora un estudi de l’impacte que per al llop té la línia d’AVE entre Lleó i Palència. Atés que es tracta d’una infraestructura barrada, s’avalua l’existència de corredors segurs per a salvar les vies.

El 95 % dels exemplars en territori espanyol –la població del qual s’ha recuperat en els últims anys– es concentra al nord. Comunitats autònomes com Castella i Lleó, Astúries, Cantàbria, Galícia, Múrcia, Madrid, Andalusia i País Basc, per exemple, es van posicionar en contra del fet que el llop entre a formar part de la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial (Lespre). Canàries o La Rioja, sense presència de llops, s’hi van mostrar a favor.

AVA alerta dels danys a la ramaderia

L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) va assenyalar, fa uns dies, que la prohibició de caçar el llop suposaria un problema greu, «ja que cada any ataca més de 4.000 animals en les explotacions ramaderes espanyoles». El col·lectiu considera la decisió del Ministeri per a la Transició Ecològica «un precedent perillós que amenaça de dificultar l’aprovació de lleis encaminades a buscar un equilibri poblacional dels animals silvestres que permeta la convivència de la fauna silvestre, l’agricultura i la ramaderia». I recorda que la fauna silvestre va provocar a la Comunitat Valenciana en 2020 unes pèrdues superiors als 30 milions, per les restriccions en l’estat d’alarma.