Les guardianes de l’aigua que preveuen un brot COVID 15 dies abans que ocórrega

Un grup de tretze dones monitora des d’un laboratori de Paterna més d’un milió de paràmetres

Grup de dones de l’equip de Global Omnium

Grup de dones de l’equip de Global Omnium / Efe

Efe

València

L’anàlisi científica de les aigües residuals permet que tretze dones d’un grup de treball de quinze persones monitoren, des d’un laboratori del municipi valencià de Paterna, més d’un milió de paràmetres i puguen preveure un brot de COVID entre deu i quinze dies abans que ocórrega.

En el Dia Internacional de la Dona i la Ciència, les integrants d’aquest grup de treball de l’empresa Global Omnium resten importància al fet que, en el seu cas concret, més del 85 % de l’equip que integra la primera línia de detecció de COVID siguen dones.

Obeeix, en la seua opinió, al fet que en les seues carreres universitàries hi havia més presència femenina, si bé menys del 30 % dels investigadors del món són dones, segons dades de la Unesco.

Presència femenina en la ciència

El fet que tretze de les quinze persones del laboratori siguen dones “no vol dir res”, afirma la directora tècnica del Laboratori GOLAB (Laboratori de Global Omnium), Carina González; les carreres universitàries que han estudiat “són de presència majoritàriament femenina”, per la qual cosa no li dona més importància, i confirma que en la mateixa empresa més de la meitat dels 65 treballadors també són dones.

“Per a aquest treball cal ser molt minuciós i potser és per això”, apunta sobre aquest tema Ester Méndez, la responsable de la secció COVID del GOLAB, que li lleva pes a l’assumpte i diu que, per al creixement de l’empresa en aquests estudis científics, ara enfocats principalment a la COVID, “va caldre buscar l’especialització i un nivell acadèmic”: atés que es treballa amb aquestes xicotetes partícules, “el perfil era de biomèdics o biotecnòlegs”.

Les dues destaquen que en carreres molt concretes, com ara Biomedicina o Biotecnologia, no hi ha una presència tan majoritària d’homes com pot ocórrer en altres branques científiques; de fet, “de cada 80 alumnes, 70 són dones”.

La lluita contra el virus

Aquest sistema per a la detecció de COVID en aigües residuals, que ja s’ha incorporat a altres ciutats espanyoles, ha permés a l’empresa Global Omnium quintuplicar els seus treballadors i passar de dos a quinze persones, en un laboratori en el qual es treballa, per torns, les 24 hores del dia, “en una contínua adaptació al canvi”, segons indica a EFE la directora tècnica del Laboratori GOLAB (Laboratori de Global Omnium), Carina González.

González explica que, en les aigües residuals, es pot descobrir si en un edifici hi ha algun contagiat per COVID encara que siga asimptomàtic, “la qual cosa permet, a partir d’ací, fer unes proves PCR més detallades que permeten delimitar i arribar al contagiat abans que aquesta persona puga originar un brot”.

Així, explica la importància del monitoratge en el seu treball amb les aigües residuals i explica que s’han de fer revisions periòdiques i contínues per a les quals es filtren més d’un milió de paràmetres.

Canonades com a transportadores del virus

Fent un símil, des de Global Omnium exposen que les canonades són “les artèries de la ciutat”, ja que, amb una anàlisi a aquestes, es pot descobrir l’estat de les persones.

González explica que aquest projecte va començar fa tres anys, en una suma d’R+D+I juntament amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i, en particular, amb Gloria Sánchez, per a detectar virus com l’hepatitis A o la gastroenteritis, “quan la COVID encara no formava part de les nostres vides”.

A partir de març, però, tot va canviar i en tot just dues setmanes, “amb tota la instrumentalització necessària per part de l’empresa, compràrem cinc centrífugues de laboratori i més PCR quantitatives”, explica González, “per a adaptar així el projecte anterior també a la COVID”, encara que no han deixat de buscar altres virus.

No obstant això, van haver d’esperar, ja que, quan van comprar diferents recursos per al laboratori, no hi havia suficient proveïment: no va ser fins al 3 de maig quan van poder començar aquesta nova actuació, per a la qual van quintuplicar els equips preexistents, assegura Méndez.

En tot just un any, han superat les 20.000 mostres analitzades i ja han sigut homologades per Sanitat per a fer mostres clíniques, que realitzen generalment a grups bambolla. Així, “amb una sola mostra, confirmem si aquest grup té algun cas positiu per coronavirus i, a partir d’ací, fem més tests”, exposa la responsable de la secció COVID.

Variants noves

Carina González incideix en el fet que l’aparició de soques noves “és un no parar” i que “això segueix”; manté que és “estressant” el ritme al qual es treballa, “no només pel volum de treball, sinó per l’adaptació a les variants noves”, i afig que el marge d’error és “molt xicotet”.

D’altra banda, Méndez apunta que, en Global Omnium, ja tenen les eines suficients per a detectar la variant anglesa i destaca que, “en breu”, també podran identificar la brasilera i la sud-africana.

Agraeixen, per a aconseguir-ho, l’ajuda del CSIC i conclouen que “no és possible fer un treball de laboratori sense recolzar-se en la investigació”, raó per la qual reclamen que es cuide i s’invertisca en aquest sector.

Com a anècdota, ambdues recorden que una companya de treball, durant la primera onada, va patir un esquinç però el projecte era tan atractiu que preferia estar al laboratori que a casa o al metge.

Tracking Pixel Contents