Paterna exhumarà les restes dels 197 afusellats en “la fossa de la cultura”

«Anem a Paterna, que van a afusellar el teu pare». Amb aquesta frase, Federico i Manuel van arrancar a córrer des de Godella a ple pulmó, però quan van arribar al paretó del cementeri, Juan Manuel Contreras García, de professió pintor i regidor de l’últim ajuntament republicà, ja estava dins de la fossa. El seu germà i el seu fill no hi van poder fer res. A Juan Manuel el va assassinar el franquisme el 28 de juny de 1940, en una saca amb polítics, periodistes, magistrats, professors d’escola i fins i tot dibuixants de revistes satíriques. Tots ells sense làpida ni honors en l’anomenada «fossa de la cultura».

La fossa 114, amb 197 afusellats en tot just dos mesos de l’estiu de 1940, és una de les fosses comunes de represaliats pel franquisme més grans del cementeri de Paterna, i per tant de tot Espanya. Aquest dijous, l’Ajuntament de la localitat, per mitjà del Butlletí Oficial de la Província, va anunciar l’inici de l’expedient d’excavació i exhumació per a donar una sepultura digna als cossos que encara jauen allí. A més d’aquesta, també es començaran els treballs en la fossa número 2, amb uns 20 afusellats el 16 de maig de 1941. Anunciada l’obertura de l’expedient, queda encara que els procediments legals es resolguen. «Esperem estar exhumant a l’abril o al maig d’enguany, com a més tard», explica Miguel Mezquida, arqueòleg encarregat dels treballs.

La fossa 114 és especial. No per la grandària, sinó per la gent que va ser llançada allí. «Magistrats de l’audiència, dibuixants de la revista satírica La Traca, un mestre, un pintor, periodistes, polítics. Aquella fossa va voler ser una espècie d’escarment a la societat i al món de la cultura, la judicatura i la política valencianes. És emblemàtica pel contingut que té, per qui està dins d’aquesta», apunta Matías Alonso, coordinador del Grup Recuperació de la Memòria Històrica a València.

Les llistes de l’historiador Vicent Gavarda apunten al fet que allí hi ha unes 197 persones assassinades per la dictadura franquista, però Mezquida matisa que el nombre pot variar un poc quan s’acaben els treballs. «Els documents oficials del cementeri es van perdre, i sabem que algunes persones aconseguien recuperar el cos dels seus familiars i emportar-se’l. Molts ho van fer a Burjassot, Godella o València».

La fossa es va omplir en sis saques. Era l’època més dura de la repressió, segons apunta Mezquida, en la qual es feien afusellaments amb moltíssima freqüència. Però la del 14 de juny de 1940, la penúltima, va ser diferent de les altres. Més de 37 persones van ser assassinades pel franquisme només per a celebrar que els nazis havien pres la ciutat de París aquell mateix dia, segons apunta Gavarda en un dels seus llibres. Encara que l’autor ho matisa i diu que és impossible saber-ho amb certesa, però els cronistes de l’època així ho indiquen.

L’avi Manuel

Juan Manuel Contreras, o com l’anomena la seua neta “l’avi Manuel”, no era polític de vocació. Era un home culte per a l’època, llegia i escrivia sense faltes, participava en els grups de teatre i sarsuela de Godella i fins i tot tocava la trompeta. També militava en la Izquierda Republicana de Manuel Azaña i li va tocar exercir quan el regidor de Comerç de Godella se’n va anar al front. Conta la seua neta que només va estar 23 dies a l’ajuntament. “Quan va acabar la guerra, van anar a buscar-lo a casa i ell, com no havia fet res dolent, se’n va anar amb ells. El van tancar un any a la presó de Sant Miquel dels Reis i ja no va eixir fins al paretó”.

El van acusar de saquejador i, en el judici sumaríssim, van mostrar rebuts signats per ell de tot el que havia saquejat. “És molt ximple pensar que un saquejador signa rebuts, però com el meu avi era regidor havia de signar moltes transaccions, i el van condemnar a mort per això”, diu Carmen. L’acusador, segons conta, va ser un membre de la seua família materna, que després ho negaria tot a pesar que el seu nom figurava en l’escrit. “Jo porte els cognoms de la víctima i del victimari”, assegura Carmen.

Juan Manuel Contreras va ser afusellat al costat de noms il·lustres de la cultura i política valencianes del moment, en l’última de les sis saques. Amb ell van ser assassinats Vicente Miguel Carceller, editor de la revista satírica valenciana La Traca (durant dècades, la més llegida de tot Espanya), també Carlos Gómez Carrera, àlies Bluff, dibuixant de la mateixa revista. També van matar Luis Cisneros Delgado, secretari de sala de l’Audiència Provincial, i Isidro Escandell Úbeda, periodista de Levante-EMV durant la Guerra Civil, a més de diputat socialista a les Corts Republicanes. Per aquest motiu, assenyala Carmen, aquest lloc ha adoptat el nom de “la fossa de la cultura”.

Carmen Contreras recorda anar des de ben xicoteta a visitar la fossa amb la seua àvia. “Hi anàvem molts diumenges i sempre preguntava ‘L’avi Manuel quan va morir?’. Sempre em contestaven que en la guerra i jo pensava que havia sigut al camp de batalla, fins que vaig saber la veritat”.

A la neta de Juan Manuel se li trenca la veu amb l’anunci de l’obertura de la fossa. «Nosaltres no tenim set de venjança, no volem venjança de cap classe, ni entrar en polèmiques. Només volem poder rescatar aquelles persones que estan enterrades com gossos, identificar-les i que siguen enterrades de nou amb els seus familiars», sentencia.