Dues infermeres valencianes aconsegueixen una dosi extra en cada vial de la vacuna de Pfizer

Les consideracions marcades pel laboratori Pzifer-BioNTech a l’hora d’administrar la seua vacuna contra el coronavirus estableixen que, amb un vial, es pot vacunar sis persones. Així ho indicava el fabricant el 25 de gener de 2021. Tanmateix, una infermera de Sagunt i una altra de Gandia, Ana Sola Martín i Natalia Coll García, han estudiat detalladament la fitxa tècnica del laboratori i han arribat a la conclusió que es poden obtindre un total de set dosis per cada vial.

Set dosis de la vacuna de Pfizer en lloc de sis

Així doncs, han fet diferents proves de simulació, seguint en tot moment les indicacions per a la preparació de la vacuna de Pfizer, per tal d’intentar “traure el màxim partit a aquests vials tan desitjats i tan escassos”. Conscients que la setena dosi de la vacuna podia traure’s “per pura matemàtica”, van aplicar un mètode precís, que requereix material adequat per a eliminar “els espais morts” a les xeringues i agulles. És a dir, aconseguir no perdre cap gota de la dilució realitzada, ja que és “or líquid”.

De fet, la fitxa tècnica de la vacuna del coronavirus de Pfizer ja indica que l’espai mort ha de ser el mínim possible. Però, a més, les dues infermeres destaquen la importància de carregar a la xeringa d’una dosi de vacuna una bambolla d’aire, com ja es fa en qualsevol altra vacuna, com la de la grip. Açò, segons expliquen, aportaria diferents avantatges, ja que “s’assegura que s’introduïsca completament la dosi de la vacuna (0,3 ml), es minimitzen els efectes locals en la zona de punció i, finalment, s’evitaria l’espai mort d’aquestes xeringues”.

Després de més de 20 anys de professió “a la trinxera” i com a professora de la Universitat de València, Ana Sola, i la seua companya Natalia, remarquen: “El nostre objectiu fonamental és sumar esforços en aquesta pandèmia i compartir amb companyes i companys de professió les conclusions a les quals hem arribat. Açò permetria maximitzar cada vial i augmentar la disponibilitat de dosis per a tindre el màxim de persones immunitzades en el mínim temps possible”.

Al seu judici, “seria frustrant que, amb aquest mètode, es poguera aconseguir una dosi extra (la setena dosi per vial) i es rebutjara, perquè aquesta setena dosi no està aprovada en la fitxa tècnica, quan el mateix laboratori, en una ocasió anterior, ja va fer una correcció en relació amb el nombre de dosis per vial, de manera que va passar de cinc dosis a sis en l’actualitat”.

Conscients que molts sanitaris hi puguen ser escèptics, Sola i Coll van fer una presentació telemàtica en la qual van exposar l’aplicació pràctica d’aquest mètode. Elles no han dubtat a l’hora de compartir aquesta troballa amb altres professionals, però saben que el que realment importa és que les autoritats sanitàries avalen aquest mètode per a optimitzar la vacunació.

Per a portar-ho a terme, a més, és imprescindible disposar del material adequat i la formació dels professionals sanitaris que vacunaran. En el cas que això no fora possible, Sola reconeix que “si seguim les indicacions del nostre mètode, el que és segur és que sempre es podran traure sis dosis d’un vial, i ara, a vegades, només se n’aconsegueixen cinc”. Volen remarcar que amb aquest mètode no s’administraria una dosi inferior a la indicada pel fabricant, és a dir, sis. I que podria ampliar-se fins a set. Així, on ara hi ha 1.000 dosis, se’n podrien traure 1.160.