“La pandèmia ha vulnerat drets bàsics en el moment de la mort”

«La pandèmia ha vulnerat drets bàsics en el moment de la mort» com la possibilitat de triar on morir i d’estar acompanyat pels familiars més directes o les persones que es trie. També en alguns casos que ja investiga la justícia, s’ha vulnerat el dret a rebre una assistència sanitària digna, com va succeir amb els protocols aplicats en altres autonomies en les quals les persones majors que vivien en residències i tenien patologies prèvies no eren traslladades als hospitals, fets que ja s’investiguen com a homicidis imprudents.

Són només alguns dels efectes esquinçadors de la pandèmia que ahir va desgranar la doctora en Dret Civil Fabiola Meco en la primera de les quatre jornades que organitzarà la Fundació Valenciana d’Estudis Avançats (FVEA) sobre els efectes de la COVID-19 en l’àmbit jurídic.

«Viure amb dignitat implica morir amb dignitat. Però, durant la pandèmia, s’han adoptat mesures excepcionals que han truncat la nostra normalitat i que també han incidit en la fi de la vida, que s’ha produït en soledat, per la qual cosa s’ha vulnerat el dret a una mort digna i a morir acompanyat. No teníem protocols per a salvaguardar la voluntat del pacient. Improvisàrem i hi introduírem paràmetres de tristesa», va assegurar Meco. Unes limitacions que es van estendre fins al dol després de les defuncions.

Una situació que ha sigut especialment cruel als centres de persones majors, on la pandèmia ha tret a la llum els «dèficits d’un model residencial que han afavorit que hi haguera més contagis, com a conseqüència d’un infrafinançament estructural, uns salaris baixos i una rotació alta que col·lideix amb una atenció de qualitat. Un model mercantilitzat amb grans beneficis per a les empreses sense que les administracions públiques ni el Ministeri Fiscal hi hagen aplicat un control exhaustiu».

L’advocada especialitzada en dret de danys María José Santa Cruz Ayo va defensar que «la incidència més forta de la COVID-19 en les assegurances sanitàries es produirà en la responsabilitat civil professional de la sanitat i a les residències». Aquesta responsabilitat civil es tradueix en «una responsabilitat patrimonial: dret a ser indemnitzat pels qui patisquen una lesió pel funcionament anormal dels serveis públics».

També s’ha reconegut ja, via judicial, «la malaltia professional a personal contagiat. Encara que no serà l’administració laboral la que reconega aquesta condició, sinó que serà, com quasi tot en la COVID-19, mitjançant els tribunals».

Finalment, el catedràtic de Dret Mercantil de la UV Juan Bataller Grau va desgranar les assegurances que poden incloure el lucre cessant en cas de tancament per COVID-19, «encara que la pòlissa ha d’incloure aquest risc». I, sobre les assegurances de decessos, «si no es presta el servei perquè estan col·lapsats, els assegurats poden acudir a tercers i la companyia ha d’assumir-ne el cost».