El cercle té certa màgia i mística. L’esfera és la forma a la qual tendeix la naturalesa. Vivim en una esfera i ens movem al voltant d’una altra. No són poques les cultures que, al llarg de la història, s’han fixat en aquesta figura. L’art, per tant, també. Des d’aquest dilluns, la façana de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) s’il·lumina amb Hathor, una obra realitzada pel recent Premi Nacional d’Arts Plàstiques, José María Yturralde. Es tracta d’una obra de 9 metres d’alçada per 9 metres d’amplària que forma part de la sèrie Enso (cercle en japonés), que l’artista arrelat a la Comunitat Valenciana treballa des de 2015.
Hathor, que rep el seu nom d’una deessa egípcia, és una impressió sobre lona en la qual es pot observar un immens cercle verd amb un halo groc ataronjat sobre fons fosc. És la manifestació de l’artista sobre la forma circular i les seues accepcions en les cultures egípcia, japonesa i grega. «És una figura que pot ser observada des de diferents punts de vista», sosté Yturralde, que ha presentat l’obra a l’IVAM. «Tots els cercles són, per a occident, una corba tancada i plana, però a mi m’interessava més el simbolisme que té per a les societats orientals. Al Japó, el cercle és el símbol de l’infinit. Simbolitza el buit, el tot, l’univers», apunta.
Obra «sagrada»
I encara que Hathor és una deessa egípcia que s’il·lustra amb una esfera sobre el seu cap, «l’obra no la representa a ella, sinó la meua devoció per la mitologia, que tracta de buscar el que és essencial a la vida. Veure el més anímic i sagrat. Pretenc que l’obra tinga una certa mística perquè, en certa manera, és sagrada per a mi», explica l’artista. Precisament sobre els mites, Yturralde assenyala que «ara en tenim uns altres, com Messi, els diners o Steve Jobs. No obstant això, en l’art tenim una relació amb el mite més intensa i humana», matisa l’artista.
Durant un llarg període, Yturralde assegura que va treballar entorn de la idea del no-res i del tot, dissolent estructures geomètriques d’etapes anteriors. «Vaig indagar en el pensament zen a partir de la màxima “la forma és el buit, el buit és la forma”. I aquesta forma, juntament amb el color, serien per a mi la condició essencial per a transcendir l’entropia. Fascinat per la pintura del budisme zen, i especialment amb la seua visió del buit, vaig aprofundir en el concepte d’enso pel seu simbolisme d’infinitud i per la seua intenció d’alliberar la ment per a arribar a allò que és essencial. Així mateix, implica un component d’imperfecció deliberada, que possibilita el canvi i la transcendència», explica l’artista.
Enso, afig, «és una manera d’il·luminació, un exercici espiritual, i simbolitza l’univers, el buit, la infinitud… El meu acostament a aquest concepte és subjectiu i relatiu, perquè pertany a la cultura occidental; des d’aquesta m’expresse i a través d’aquesta busque els valors místics i sagrats que són comuns a tots els éssers humans i estan presents en totes les cultures. Per a mi, els ensos representen la imperfecta perfecció del moment present».
L’artista ha estat acompanyat per la nova directora de l’IVAM, Nuria Enguita, que va assenyalar que Yturralde és «un dels pioners de l’art abstracte espanyol» i el treball del qual «defineix una manera de pensar». Per a la directora del museu, aquesta imatge arriba «en un moment complex per a generar esperança».
Hathor a l’IVAM
Hathor, a la façana de l’IVAM fins al 30 de maig, completa la presència de l’artista a l’exposició “Imaginaris mecànics i tècniques en la col·lecció de l’IVAM”, que el museu inaugurarà el pròxim 11 de març i en la qual es podran veure cinc obres d’Yturralde relacionades amb el seu treball al Centre de Càlcul de la Universitat Complutense de Madrid. I una més en una altra mostra documental a la biblioteca de l’IVAM, “Anotacions sobre l’abstracció geomètrica a Espanya”, en la qual podrà veure’s una selecció dels seus quaderns de notes, així com alguns dels primers dibuixos que va realitzar amb un ordinador per al Centre de Càlcul.
