Quasi 20.000 menors estan en situació administrativa irregular a la Comunitat Valenciana

A la Comunitat Valenciana viuen el 13,6 % d’aquests xiquets i xiquetes, la qual cosa implica que quasi 20.000 menors es troben en aquesta situació. Així, aquesta autonomia és la tercera amb més xiquets i xiquetes migrants en situació irregular, només per darrere de Catalunya (34.000) i la Comunitat de Madrid (29.300).

Les dues organitzacions han dut a terme un estudi que posa llum a la invisibilitat que viuen xiquets, xiquetes i adolescents migrants sense papers a Espanya, els quals tenen una taxa d’irregularitat molt per damunt de la del conjunt de la població migrant sense papers, que ronda el 13 %. La taxa d’irregularitat total de xiquets, xiquetes i adolescents migrants a Espanya és del 20,4 %, és a dir, de cada cinc xiquets i xiquetes migrants que viuen al nostre país, un està en situació administrativa irregular. Pel que fa a la Comunitat Valenciana, aquesta taxa augmenta al 22,2 %.

Així mateix, l’estudi desglossa per franja d’edat la població infantil i adolescent migrant sense papers: 55.327 tenen entre 0 i 4 anys, 28.441 entre 5 i 9, 22.268 entre 10 i 14 i 40.738 entre 15 i 19 anys. El pes d’aquests grups sobre la població migrant total és del 37,7 %, el 19,4 %, el 15,2 % i el 27,8 %, respectivament.

Si es desglossen les dades autonòmiques, a la Comunitat Valenciana, 7.013 tenen entre 0 i 4 anys, 4.364 entre 5 i 9, 3.375 entre 10 i 14 i 5.084 entre 15 i 19 anys. Això implica que més d’un terç dels xiquets i de les xiquetes migrants en situació administrativa irregular té menys de 5 anys.

D’altra banda, el pes d’aquests grups sobre la població total de xiquets i xiquetes migrants és del 30,3 %, el 17,6 %, el 15,9 % i el 24,2 %, respectivament.

Pel que fa a la seua procedència, tres de cada quatre menors d’edat en situació administrativa irregular a Espanya són d’Amèrica Llatina. Colòmbia concentra les xifres absolutes més altes entre tots els països analitzats. Un de cada sis xiquets i xiquetes sense papers resident a Espanya prové d’aquest país. A continuació hi ha, en importància, altres països de la regió com Hondures, Veneçuela i el Perú. De fet, l’augment progressiu de la irregularitat en la infància a partir de l’any 2014 està en bona part relacionat amb el rebuig de les sol·licituds d’asil presentades per famílies procedents d’aquests llocs. Àfrica és l’origen del 43 % dels xiquets i de les xiquetes migrants que viuen al nostre país, però concentra només el 13 % dels que es troben en situació irregular.

“En moltes ocasions, a aquests xiquets i xiquetes se’ls tracta abans per la seua condició de migrants que pel fet de ser xiquets i xiquetes, i això és una cosa que no es pot tolerar, ja que són els seus drets més fonamentals els que estan en perill, com el seu dret a la salut o a l’educació”, assegura Rodrigo Hernández, director de Save the Children a la Comunitat Valenciana.

Múltiples danys a la infància migrant

Les conseqüències d’aquesta situació són tangibles i, sovint, tràgiques i de llarg abast. Les cases amb persones de nacionalitat extracomunitària tenen nivells més baixos de renda i més risc de pobresa i exclusió que aquells compostos per nacionals. La situació s’agreuja amb l’arribada dels fills i de les filles: la probabilitat de risc de pobresa per a una casa de característiques mitjanes amb menors a càrrec i amb nacionalitat espanyola és del 14 %; si aquesta mateixa casa és extracomunitària, la probabilitat puja al 48 %.

Les famílies pobres en situació d’irregularitat queden fora, per exemple, de l’ingrés mínim vital recentment adoptat a escala estatal i concebut per a proporcionar una xarxa bàsica de seguretat precisament als qui estan com elles.

A la Comunitat Valenciana sí que s’inclou la població sense papers en la renda valenciana d’inclusió, però és necessari garantir-hi l’accés d’aquestes famílies i analitzar i eliminar qualsevol classe de trava administrativa que puga sorgir en la tramitació.

“La crisi del coronavirus pot empitjorar encara més aquesta situació, ja que moltes administracions han alentit alguns processos que poden afectar aquest col·lectiu, com és la tramitació d’aquestes ajudes o dels permisos de residència”, afirma Hernández.

L’accés efectiu al dret a l’educació també pot veure’s vulnerat per l’absència d’un permís de residència i d’un número d’identificació d’estranger que impedisca el seu accés a exàmens oficials, certificacions o ajudes públiques. Així mateix, és un inconvenient quan es tracta de participar en el sistema d’educació no obligatòria. Aquestes traves no necessàriament estan en la norma, sinó que són el resultat del desconeixement o l’arbitrarietat d’algunes autoritats educatives.

Les diferències entre la llei i la seua aplicació també afecten el dret de la infància a la salut, en el qual les famílies en situació irregular han de fer front a nombroses arbitrarietats i dificultats pràctiques. La disparitat de criteri dels sistemes sanitaris a les comunitats autònomes no sempre garanteix l’accés a la targeta sanitària, la protecció davant d’una factura mèdica que pot tindre conseqüències financeres catastròfiques o el seguiment continuat dels pacients menors d’edat en situació administrativa irregular. A vegades, la por al fet que l’ús dels sistemes sanitaris revele la seua situació davant de les autoritats policials allunya de facto els xiquets i les xiquetes dels centres de salut primària i especialitzada. L’impacte de la irregularitat en la salut mental és un dels aspectes més difícils d’identificar pels sistemes sanitaris i de protecció, però un dels que deixaran una empremta més profunda. La por, l’ansietat i el trauma que els xiquets i les xiquetes viuen de manera directa i perceben en les persones adultes definirà les seues oportunitats en la vida d’una manera que resulta difícil de comprendre, asseguren les organitzacions en l’informe.

El cost de la regularització

La Fundación por Causa i Save the Children asseguren que una regularització dirigida específicament a les cases de persones migrants sense papers amb fills i filles a càrrec permetria reduir substancialment el seu cost fiscal per a la societat i eliminar bona part dels extraordinaris obstacles administratius, econòmics i educatius a la integració social. A més, la naturalització de la seua situació administrativa permetria obrir una via d’escapament a la vulnerabilitat social que amenaça de condicionar la vida de tota una generació de ciutadans i ciutadanes estrangers.

De manera complementària, Save the Children demana proporcionar un règim jurídic específic per a tota la infància migrant. Amb això s’evitaria que la seua situació administrativa menyscabara el principi de l’interés superior del menor i de no-discriminació.

“És fonamental modificar la Llei d’estrangeria per a incloure, entre altres, aquestes propostes i garantir, així, que es protegeix sempre l’interés superior del xiquet o de la xiqueta, independentment de la seua situació administrativa”, assenyala Hernández.

Finalment, Save the Children considera fonamental que es permeta l’accés a les famílies en situació administrativa irregular a l’ingrés mínim vital.

“El nombre de menors que es troben en una situació administrativa irregular a la Comunitat Valenciana només representen el 2,2 % del total de xiquets i xiquetes que viuen a la nostra comunitat, per la qual cosa és necessari fugir de discursos alarmistes o que inciten a l’odi contra aquest col·lectiu. El més important és que són xiquets i xiquetes vulnerables i és el nostre deure com a societat protegir-los i garantir que es complisquen els seus drets, com els de qualsevol altre xiquet o xiqueta”, conclou Hernández.