Quasi complits els dos mesos des de l’inici de la vacunació, la Comunitat Valenciana supera les 100.000 persones amb dues dosis inoculades. En concret, en són 100.996 les persones que tenen ja una immunitat completa contra la COVID. Cent mil sona a moltíssima gent i més quan cada vida protegida contra el virus és un èxit, no obstant això, només suposa un 2 % de la població total amb la protecció vacunal finalitzada, encara lluny de l’objectiu d’arribar al 70 % a finals de l’estiu.

El compte de la vella no serveix per a extrapolar i assegurar que, a aquest ritme, s’arribarà a setembre amb una xifra pròxima al 20 % de vacunats. Des de totes les autoritats, s’espera que, a mesura que passen les setmanes, l’entrada de vials siga més constant, tant en quantitat de dosis de les vacunes que ja s’estan inoculant, com la incorporació d’algunes de noves que han d’aprovar-se pròximament, com la de Janssen/Johnson & Johnson, que té l’avantatge de requerir només una dosi.

Però tornant a la situació actual, la Comunitat Valenciana és, hui, la segona autonomia amb menys percentatge de població amb les dues dosis administrades, empatada amb el País Basc i només per davant de les Balears, que compta amb l’1,75 % d’habitants immunitzats. La distància amb les comunitats capdavanteres és considerable, de més d’un punt i mig respecte a Astúries (3,7 %), Castella i Lleó (3,58 %) i Extremadura (3,57 %).

El motiu d’aquesta classificació no respon necessàriament al fet que el ritme de vacunació de la Comunitat Valenciana siga inferior a la resta. De fet, segons les dades publicades ahir pel Ministeri, s’han administrat el 74 % de les dosis rebudes, un punt per damunt de la mitjana estatal, i la Comunitat és la novena amb el percentatge més alt d’ús dels vials rebuts. Aleshores, quin és problema?

Una de les claus està en el repartiment d’aquestes vacunes. Al departament d’Ana Barceló han arribat, des del Ministeri de Sanitat, que és l’encarregat de fer el repartiment, una mitjana de 77 dosis per cada mil habitants, per les 135 d’Astúries o les 125 de Castella i Lleó. «Les vacunes es distribueixen de manera equitativa en funció dels grups i de la població diana que preveu l’estratègia de vacunació i les successives actualitzacions d’aquesta», expliquen des del Govern estatal.

O, dit d’una altra manera, la diferència té la seua explicació en el percentatge de població objectiu per a vacunar dels primers grups, això és, tant ingressats en residència, com sanitaris com, en l’últim cas, majors de 80 anys. Així, mentre que, a la Comunitat Valenciana, els majors de 80 anys representen un 9,7 % del total dels habitants; a Castella i Lleó, són el 17,5 %; i, a Astúries, el 15,7 %.

Allargar la segona dosi?

Aquestes dades no preocupen la Conselleria de Sanitat, que defensa que no es tracta d’una carrera i que aquest repartiment després es veurà compensat a mesura que arriben altres grups d’edat. «No es tracta d’estar nosaltres vacunant els de 70 anys i que en altres comunitats estiguen per les residències», indiquen. En aquest sentit, destaquen que, en l’últim enviament d’AstraZeneca, la Comunitat Valenciana va rebre un percentatge superior al 10 % que li correspon per població, ja que l’administració d’aquesta serà més discrecional, sempre menors de 55 anys.

La injecció de la segona dosi forma també part del debat científic. Més prompte, quan inocular-la respecte a la primera. Les indicacions dels fabricants com Pfizer i Moderna situen la segona punxada entre 21 i 28 dies després de la primera; mentre que la indicació d’AstraZeneca és 10 setmanes després. No obstant això, hi ha països que estan apostant per retardar la segona dosi per a ampliar el nombre de persones amb la protecció d’una injecció.

L’immunòleg i investigador Nacho Ventura assegura que el que és ideal «és tindre les dues dosis, però amb una dosi hi ha protecció suficient i, en una situació d’emergència, es pot allargar fins a dos o tres mesos, a fi de mantindre la resposta immunitària en el llarg termini». «És millor tindre una dosi que no tindre’n cap per a enfrontar-se al virus», afig.

D’altra banda, l’especialista en Salut Pública de Fundació Fisabio, Salvador Peiró, assegura que encara falten estudis i que, davant d’això, «és millor ser prudents i fer el que està provat pels laboratoris, que és que sabem que les dues dosis funcionen». Menciona el cas del Regne Unit, on «s’han atrevit» a no inocular la segona dosi per a ampliar les primeres proteccions i menciona riscos com que es generen «variants que escapen de la immunitat». «De segur que la pauta canviarà quan tinguem més estudis, però de moment cal ser prudents», incideix.

La Conselleria dissenya rutes per a immunitzar a casa

Els centres d’Atenció Primària estan definint rutes òptimes per a escometre la vacunació domiciliària tant de persones amb gran dependència no institucionalitzades com de majors de 80 anys que no poden desplaçar-se al centre de salut. Definit el planning, es comunica amb 24 hores d’antelació al 112 per si es requerira la seua presència. Fins ara, han sigut vacunats 30.000 majors de 80 anys que viuen a les seues cases.