L’historiador Tomàs Peris Albentosa, alzirenc, encara que establit molts anys a Carcaixent, acaba de publicar, més que una enciclopèdia, un tractat sobre la terminologia usada durant segles pels agricultors valencians per a anomenar els instruments, les infraestructures, les tècniques, els usos, els costums i els mecanismes associats al reg, paraules que han convertit el sistema hidràulic valencià en un model admirat i reconegut com a referent universal als països més avançats del món. L’obra, com quasi totes les de l’autor, és tan exhaustiva i rigorosa que ocupa 773 pàgines, de les quals 33 s’ocupen íntegrament a referenciar la bibliografia consultada pel professor per a convertir-se en un dels especialistes més acreditats en la matèria.
En el llibre es pot trobar tot. Sense excepció. Peris Albentosa va plantejar el treball amb l’objectiu de contribuir al fet que la societat valenciana «continue prenent consciència del valuós patrimoni lingüístic, històric, antropològic o paisatgístic generat al voltant dels usos de l’aigua en l’horta mediterrània». No menys important per a ell ha sigut «contribuir a incentivar els estudis nacionals o internacionals sobre els regadius tradicionals, tot afeblint la barrera lingüística que els complica».
De fet, la densa enciclopèdia inclou un glossari en castellà que facilitarà la tasca als investigadors que no siguen valencianoparlants. El volum també inclou un valuós catàleg d’imatges històriques extretes dels arxius del Regne, de la Diputació o de la Séquia Reial del Xúquer, al costat de nombrosos mapes, plans i croquis confeccionats, la majoria, durant els segles XVIII i XIX.
Peris Albentosa sosté que conéixer el significat precís dels termes utilitzats per a referir-se a infraestructures i distribució de cabals «és la premissa indefugible» per a conéixer i entendre els criteris de gestió aplicats i els objectius perseguits per les comunitats de regants. Revelar aquestes característiques, segons precisa, és una de les vies analítiques per a estudiar la jerarquia de valors socioeconòmics (com l’equitat, l’eficiència o l’obstinació posada a evitar els conflictes) que perseguien els agricultors a l’hora d’organitzar-se per a gestionar el regadiu.
Resulta especialment eloqüent l’explicació que l’autor ofereix quan detalla el significat de l’expressió «aigua de gràcia». Es tractava d’un mecanisme solidari que s’aplicava per a afavorir els llauradors amb més necessitats hídriques quan, per exemple, les collites estaven a punt de llançar-se a perdre per falta d’aigua. «És important posar en relleu aquest terme, perquè va propiciar millors quotes d’equitat en la distribució de l’aigua, de manera que va minorar el potencial conflictiu, va reduir els costos de supervisió del repartiment de l’aigua en moments d’escassetat hídrica i va salvaguardar la cohesió social de les comunitats rurals implicades», emfatitza Peris.
L’Enciclopèdia del regadiu històric valencià ha estat editada per la Generalitat, amb el suport de la Universitat de València, la Càtedra Demetrio Ribes, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Séquia Reial del Xúquer.
Dau, remelsa, oixet, llavanera o anguilera
El diccionari de Tomás Peris Albentosa concedeix més protagonisme a les paraules i expressions més tradicionals. L’autor a penes s’entreté en la majoria del vocabulari que solen utilitzar els estudiosos actuals del regadiu valencià, com retorn, unitat de reg, perímetre irrigat, xarxa hidràulica, unitat de reg o línia de rigidesa. Aquests termes els aborda de manera breu, en un format més semblant al d’un diccionari clàssic, però no ocorre el mateix a l’hora de definir conceptes recollits en documents arxivístics que configuren l’autèntic corpus lèxic tradicional. Entre aquests cal incloure paraules com dau, quadrat, recotxa, cadira, rovina, límit, desert, cavalla, remelsa, septí, goleró, clamor, aiguatiment, ventura, gilis, llavanera, oixet, rafa, marsella, andana, anguilera, extremal o jovedat. Després de cada una d’aquestes entrades, s’indiquen els diferents significats que cal atribuir a cada terme.
Context i bibliografia
«L’extensió atorgada a cada paraula sempre va en funció de la rellevància del terme, el grau de desconeixement d’aquest o les dificultats per a inferir el seu significat en funció del context en què s’utilitza», aclareix l’autor. I cada definició va seguida d’una compilació de textos procedents dels arxius que guarden documents que esmenten cada paraula, també s’esmenta la bibliografia clàssica sobre els regadius valencians editada durant els segles XVIII i XIX, així com nombroses publicacions actuals.
