Perdre el treball o entrar en un ERTO ha sigut i és la tònica habitual enmig d’una pandèmia mundial que ha generat una crisi econòmica les conseqüències de la qual han fet estralls en les famílies més humils. “Amb la pandèmia em van enviar a l’ERTO, per la qual cosa vaig passar de cobrar 1.000 euros a aproximadament 600 i de lloguer ja pague 450 euros al mes, a més de totes les despeses que comporta una casa. Quan vaig al supermercat, m’he de privar de comprar moltes coses, i només puc agafar marques blanques i ofertes, tirar de producte congelat…”. És la veu de Maria del Mar, una veïna de Paterna, mare de dos fills, que ha participat en l’estudi elaborat per Save The Children per a valorar les conseqüències que ha generat la pandèmia en les famílies que ja vivien amb el just abans de l’arribada de la COVID-19.

Les conclusions de l’informe Aniversari COVID-19: Què ens conten les famílies? són demolidores i llancen xifres preocupants, com que el 36,9 % dels pares i les mares als quals atén l’organització ha perdut l’ocupació per la crisi econòmica. A més, el 63,4 % de famílies a les quals atén Save the Children a la Comunitat Valenciana té dificultats per a fer front a la hipoteca o el lloguer o que 7 de cada 10 té problemes per a pagar els subministraments bàsics.

La Comunitat Valenciana va tancar 2020 amb un total de 398.000 aturats, 51.300 més que en 2019, i amb més de 47.000 persones en ERTO, segons les dades de l’última Enquesta de població activa (EPA). Amb aquestes dades sobre la taula, Save the Children insisteix que l’emergència social continua. L’organització assenyala que la reducció massiva dels llocs de treball, tant a la Comunitat Valenciana com a escala estatal, ha suposat un minvament important en les rendes de les famílies vulnerables, cosa que agreuja la precària situació en la qual ja vivien abans d’aquesta crisi.

“Abans de la pandèmia, els avanços en matèria legislativa i pressupostària per a lluitar contra la pobresa i ajudar els col·lectius més empobrits ja es començaven a notar en les dades oficials. No obstant això, des de Save the Children, temem que la situació puga anar a pitjor si no es prenen les mesures adequades”, assegura Rodrigo Hernández, director de Save the Children a la Comunitat Valenciana. I afig: “És fonamental que el Consell continue impulsant polítiques públiques que posen el focus en la infància més vulnerable, sobretot aquella més afectada per les conseqüències de la pandèmia, i elimine qualsevol barrera que puga impedir l’accés a aquests serveis públics a aquestes famílies. Si no es continua actuant amb contundència, els xiquets i les xiquetes que viuen hui en situació de pobresa seran adults pobres”.

“En el nostre treball diari amb les famílies ens trobem com, per a moltes, comprar carn, peix o equivalents és un esforç sobrehumà al qual moltes vegades no arriben. Algunes vegades, fins i tot, es veuen obligats a triar entre comprar menjar als seus fills o pagar les factures, una situació veritablement terrible”, assegura Hernández.

De fet, Save the Children adverteix que la dieta d’aquests xiquets i xiquetes depén, sovint, de les ajudes que reben per part de l’organització, així com d’altres entitats. Els menjadors escolars són mencionats per les famílies com un recurs important per a garantir que els seus fills i filles accedeixen a porcions setmanals adequades de carn, peix o equivalents.

En l’àmbit educatiu, Save the Children destaca que 8 de cada 10 xiquets i xiquetes de les famílies enquestades no ha rebut cap mena d’atenció educativa extra més enllà de l’enviament o la supervisió dels deures durant les quarantenes en el present curs escolar (2020-21), la qual cosa els dificulta enormement continuar amb el seu aprenentatge. A més, el 32 % d’aquests xiquets i xiquetes se senten desmotivats amb els estudis. Save the Children recorda que, abans de la pandèmia, la Comunitat Valenciana, malgrat haver millorat en els últims anys, tenia una taxa d’abandó escolar prematur del 16,4 %, nivells encara massa elevats.

Save the Children també observa que la convivència en espais xicotets amb diverses persones, la inestabilitat laboral i la por mateixa de contraure la COVID-19 ha impactat enormement en el benestar d’aquestes famílies. Per exemple, més de la meitat dels xiquets i les xiquetes ha tingut canvis negatius en el seu estat emocional i ha desenvolupat estrés o ansietat. Des de juny de 2020, Save the Children ha detectat, dins dels seus programes d’atenció a la infància vulnerable, 21 possibles casos de violència en el nucli familiar: en un 95 % dels casos va ser d’un adult cap a un menor.

Propostes per a posar fi a la pobresa infantil

Save the Children incideix en el fet que, abans de la crisi del coronavirus, la pobresa infantil afectava 2,3 milions de xiquets i xiquetes a Espanya (el 27,4 % del total) i que, segons les seues estimacions, aquesta taxa ha pogut pujar fins al 33,3 % per la pandèmia; la qual cosa vol dir que 1 de cada 3 xiquets i xiquetes creixerà en situació de pobresa. A la Comunitat Valenciana, abans de la pandèmia, més de 270.000 xiquets i xiquetes estaven en risc de pobresa o d’exclusió social, la qual cosa suposava el 32,5 % del total de menors que viuen en aquesta autonomia.

Entre les mesures que proposa l’organització per a abordar el problema creixent de la pobresa infantil destaca una millora de l’ingrés mínim vital (IMV) per a igualar el llindar d’accés establit al de pobresa moderada o, com a mínim, severa i incloure col·lectius que ara no poden acollir-se a aquesta ajuda, com les famílies amb menors d’edat en situació irregular o els joves extutelats. De la mateixa manera, Save the Children aposta per implementar una nova ajuda a la criança que, en clau redistributiva i equiparada als nivells de suport a la infància existents a la Unió Europea, promoga uns millors nivells de conciliació i abaste un nombre més gran de famílies amb ingressos baixos i menors a càrrec, més enllà de les beneficiàries de l’IMV.

Per a lluitar contra la pobresa energètica, Save the Children aposta per estendre la prohibició dels talls de subministrament energètic més enllà de la vigència de l’estat d’alarma i, en paral·lel, avançar cap a una reforma del bo social més d’acord amb les necessitats de consum i nivells d’ingrés de les llars.

A escala autonòmica, algunes de les propostes que proposen per a ajudar a combatre la pobresa infantil són:

  • Ampliar la cobertura i millorar la gestió de la renda valenciana d’inclusió i prioritzar les famílies amb menors a càrrec i monoparentals. S’ha de reconfigurar l’RVI per a donar cobertura a totes les famílies amb fills a càrrec en situació de pobresa que queden fora de l’IMV, i augmentar les quanties percebudes per les famílies amb fills a càrrec beneficiàries de la prestació que es troben en situació de pobresa severa.
  • Augmentar els recursos disponibles i especialitzats en el sistema de serveis socials i assegurar que es puga donar una resposta adequada a les necessitats de les famílies en situació de pobresa i exclusió social.
  • Garantir les mesures que afavorisquen l’adaptació d’horari i la reducció de jornada laboral per a la cura de xiquets i xiquetes durant la pandèmia. S’ha d’abordar la reforma de la regulació del temps de treball i de la conciliació laboral i familiar amb perspectiva de gènere i prioritzar les famílies més vulnerables, especialment les monoparentals.
  • Continuar incrementant les places per a garantir un accés universal progressiu a Educació Infantil de 0 a 3 anys i prioritzar els xiquets i xiquetes en situació de pobresa o d’exclusió social.
  • Continuar implementant plans de reforç educatiu amb recursos i amplitud suficients per a garantir-ne l’eficàcia i reduir el desfasament educatiu, especialment entre l’alumnat més vulnerable.
  • Ampliar el parc d’habitatge públic de lloguer social com a manera de fer front a les crisis residencials derivades de desnonaments, impagaments o altres situacions de vulnerabilitat econòmica i exclusió social. La presència de xiquets i xiquetes ha de ser, en tot cas, un element prioritari per a l’atenció de tals emergències.

“Moltes d’aquestes mesures ja han sigut recollides en diferents documents oficials i compten amb el suport de la gran majoria dels grups polítics, com el dictamen de la mesa de reconstrucció de les Corts. Per tant, si volem defensar la infància més vulnerable i que cap xiquet o xiqueta es quede arrere, és fonamental que es posen en marxa amb la màxima urgència i el màxim abast possibles”, conclou Hernández.

Save the Children explica que totes aquestes propostes són realistes i realitzables a través dels Fons europeus de recuperació per a impulsar, així, polítiques específiques que tinguen un impacte positiu en la vida de la infància més vulnerable.

Programa d’emergència “Al teu costat”

El març de 2020, Save the Children va posar en marxa a Espanya el programa d’emergència “Al teu costat” per a continuar fent costat a les famílies vulnerables, tal com feia abans de la pandèmia. Amb aquest projecte, l’organització ha ajudat, en l’últim any, més de 3.000 xiquets i xiquetes, i les seues famílies; concretament, més de 400 famílies de la Comunitat Valenciana i un total de 2.000 famílies a tot Espanya. Per a elaborar l’informe, han entrevistat 1.290 famílies vulnerables a les quals ajuda en diferents comunitats autònomes per a conéixer de quina manera els ha impactat la pandèmia en l’últim any.