Xàbia ha guanyat un tros de costa. Els descendents de Mariano Navarro Rubio, que va ser ministre d’Hisenda durant la dictadura de Franco (va ocupar el càrrec entre 1957 i 1965 i després va exercir de governador del Banc d’Espanya fins a 1970), van començar ahir a retirar els enderrocs i el formigó del tram litoral de la Punta de l’Arenal recuperat ara per a ús públic. La família ha deixat lliures els terrenys costaners més pròxims a la mar que, des de fa anys, s’havien convertit en un runar. El temporal Gloria va fer miques els murs. La família sí que manté la concessió del xalet que, en 1960, es va construir el llavors ministre en aquest litoral i sobre un jaciment arqueològic d’època romana.
Un net de Navarro Rubio va explicar ahir a Levante-EMV que la col·laboració amb la prefectura provincial de Costes en els treballs ara iniciats és “molt fluida”. Els supervisa l’arquitecte Humberto García, que està pendent de tots els moviments que fan les màquines i els operaris. Aquest redactarà un informe per a la Direcció General de Patrimoni de la Conselleria de Cultura.
El representant de la família va indicar que la intervenció serà molt acurada amb l’entorn. Va dir que es retornarà tota aquesta platja de roca a l’estat natural.
Ahir es van derrocar els dos pontarrons que va construir el seu avi sobre un canal excavat en la pedra tosca. Quan aquesta finca va viure la seua esplendor, els canals i l’antiga piscifactoria romana formaven una piscina d’aigua salada que estava envoltada d’un exuberant jardí (Navarro Rubio hi va portar palmeres i plantes d’Elx, Albatera i Tenerife). Bases i columnes romanes adornaven la finca. També hi havia imitacions arqueològiques realitzades pel tosquer local Vicent de Gràcia.
Hui, els treballs se centraran en la piscifactoria romana del segle I. Es picarà el formigó i es traurà a la llum l’estructura original. Els experts encara no es posen d’acord sobre si la bassa excavada en la pedra tosca va ser un viver de peixos o una piscina que utilitzava l’amo de la sumptuosa vila romana. La intervenció que hui es durà a terme pot donar pistes.
El net de Navarro Rubio va avançar que aquests treballs per a deixar lliure d’obstacles artificials aquesta franja costanera conclouran dimecres que ve. Així, doncs, els veïns de Xàbia podran accedir a un litoral que ha estat tancat i clos durant 60 anys. El temporal Gloria va tirar els murs. Però aquest tros de costa estava sembrat d’enderrocs. Entropessar i caure de morros era el més fàcil del món. Ara, els veïns i turistes podran redescobrir aquesta platja de pedra tosca sense fer un pas en fals.
L’Ajuntament de Xàbia va vendre aquests terrenys del domini públic maritimoterrestre, en 1959, a l’aleshores ministre d’Hisenda. La seua bellesa natural i paisatgística i el fet que ací existisca un jaciment d’època romana fan de la Punta de l’Arenal un lloc únic al Mediterrani. Navarro Rubio hi va pagar 10.000 pessetes. En 1981, l’Estat va legalitzar el xalet i va autoritzar la família a utilitzar-lo “de manera permanent i gratuïta”. La Llei de costes va corregir aquesta anomalia. Va posar data de caducitat a la concessió. Però el Govern de Rajoy la va prolongar 75 anys més quan, en 2014, va modificar el reglament de la Llei de costes.
La família té previst restaurar el xalet, que ofereix un innegable valor arquitectònic. El va dissenyar l’arquitecte asturià Fernando Martínez García-Ordóñez, que va idear també Nuevo Centro i l’edifici de Lanas Aragón de València. A més, va ser l’autor, juntament amb el seu soci Juan María Dexeus, del projecte de l’església del port de Xàbia, una fita de l’arquitectura religiosa moderna. Navarro Rubio va fer valdre les seues influències i va aconseguir finançament estatal per a les obres. El xalet té trams apuntalats i pateix una visible deterioració.
