Ni Ozuna ni Bad Bunny han pogut amb sis músics de la Safor. El nou disc de la banda Zoo, Llepolies, ja és el desé més venut a Espanya i supera, així, noms propis del totpoderós reggaeton, com J. Balvin, o altres gèneres com el rock o el pop d’Aitana o Rozalén. Així ho han anunciat els promotors musicals d’Espanya (Promusicae), que cada setmana publica la llista de discos més venuts en el territori nacional.
El més curiós és que Zoo ho ha aconseguit sense passar per les grans superfícies comercials i amb un segell discogràfic independent, Zoo Records, fundat pel mateix grup valencià. Els integrants de la banda (que no només la formen els intèrprets) subjecten les regnes d’aquest projecte musical que està arrasant a Espanya, com ja va fer-ho La Raíz, el grup de Pablo Sánchez, germà del cantant i alma mater de Zoo, Panxo.
La Raíz, grup que es va dissoldre fa alguns anys, va triomfar en un context en el qual les bandes valencianes eren imprescindibles en festivals com el Viña Rock de Villarrobledo. Però Zoo ha aconseguit arribar a la cresta de l’ona en un moment de vaques magres, en plena pandèmia i en plena mutació de la nostra manera de consumir música. Mentre altres grups valencians, com Gener, ja han tirat la tovallola, Zoo esgota les entrades dels seus concerts el mateix dia que anuncia la gira.
La clau ha sigut una campanya de màrqueting ben feta durant la pandèmia (imatge promocional cuidada, documental sobre el procés d’enregistrament, videoclips amb una estètica d’acord amb les tendències culturals), però també un so inconfusible que s’ha enriquit amb l’electrònica i el hip-hop, que ara viuen un bon moment gràcies a l’eclosió del trap, que fusiona aquests gèneres i molts més.
Les bandes valencianes que omplien els festivals fa 10 anys, com Obrint Pas, la Gossa Sorda o La Raíz, s’han dissolt. Zoo ha sabut agafar-ne el relleu posant un punt i a part. I això es fa volent formar part de la pista de ball sense deixar de ser reivindicatius. Exemple d’això són Tempestes vénen del sud (2014) i Raval (2017), els seus dos primers discos, amb molt de missatge i so electrònic. Llepolies (2021) és més coral. És un disc fet des del gaudi i per al gaudi en plena pandèmia. I la gent ho ha agraït.
Zoo ja s’ha col·locat dins de l’exclusiu club de bandes que han convençut el públic generalista perquè supere les barreres lingüístiques des de dins del circuit de festivals, com ja van fer Obrint, la Gossa Sorda, Manel, Berri Txarrak o Txarango.
El disc que els va permetre introduir-se de ple en l’àmbit estatal va ser Raval. Llepolies només ha confirmat el suport de la banda valenciana fora de les nostres fronteres. Mostra d’això és que, abans de la publicació del disc, la banda va ser convidada a alguns dels programes més vistos per les noves generacions. Programes que no formen part de la televisió i la ràdio tradicional, com La Resistencia, de Broncano (Movistar +), o No te metas en política, de Facu Díaz i Miguel Maldonado.
En el calendari de Zoo hi ha 10 dates. En totes, menys una, han penjat el cartell de “no hi ha entrades”. El seu pròxim concert serà demà a Sant Adrià de Besòs. A València, actuaran els dies 5 i 6 de juny a la Marina.
El disc d’Alba Reche és el segon més venut
L’àlbum de la il·licitana Alba Reche, La pequeña semilla, és el segon més venut d’Espanya, només per darrere d’El madrileño, el nou disc de C. Tangana. El nou treball de la valenciana està per damunt dels de Karol G, Rayden, Camilo, Dua Lipa o Justin Bieber. Reche va participar en Operación triunfo en 2018, quan estudiava Belles Arts a la Universitat Politècnica de València (UPV) i des d’aleshores no ha deixat de sumar èxits. En el 21é lliurament anual dels premis Latin Grammys, el seu àlbum de debut, Quimera, va ser nominat en la categoria de millor enginyeria de gravació.
