El València Basket ja és campió, i el títol va arribar en l'última dècima de segon, amb dos tirs lliures de Raquel Carrera que ja són història del club i del bàsquet valencià. El millor homenatge possible a un Miki Vukovic que va figurar també en les samarretes de les campiones quan van rebre el trofeu.

Amb l'experiència de la final de Copa i la il·lusió per guanyar el primer títol de la seua història, el València Basket va afrontar la final de la Eurocup Women amb el mateix quintet de la semifinal.

Però si el divendres va ser Raquel Carrera la millor basa ofensiva de les taronja en els primers minuts, en aquesta ocasió va ser Queralt Casas la que va tirar del carro en un primer quart amb espectaculars percentatges de tir en els dos equips.

Les de Giampiero Ticchi demostraven el perquè dels seus quasi 90 punts de mitjana per partit, però així i tot, i malgrat la permissivitat arbitral en la seua defensa, les taronja es van posar 20-24 faltant dos minuts per al final del primer quart. Ja sense Queralt Casas en pista, per carregar-se amb dues faltes personals, el Reyer Venezia va encadenar un parcial de 8-0 amb la inspiració de Penna i Attura, que va posar el 28-24 després d'una robada en els últims segons.

Fagbenle augmentava la diferència en la represa, però el València Basket no abaixava els braços i una cistella d'Allen després de quatre punts de la capitana, Anna Gómez, empatava el partit (30-30). Les de Rubén Burgos s'agafaven al partit malgrat les dificultats per a contindre Anderson en la direcció i els seus interiors Fagbenle i Howard, que els van permetre arribar al descans amb cinc punts d'avantatge (46-41) que podien haver sigut més si no haguera estat per l'encert de Rebecca Allen, l'ajuda de Trahan-Davis i la connexió Leticia Romero - Marie Gülich.

Insòlit, això sí, va ser haver d'esperar 19 minuts perquè al Reyer Venezia li xiularen la seua segona falta del partit.

Però ni el qüestionable criteri arbitral ni la cistella d'Anderson en la tornada a pista van descentrar les taronja, que no van tardar a capgirar el marcador amb un parcial de 2-12, liderades per Trahan-Davis i l'espenta de Queralt Casas (50-53).

Rubén Burgos ampliava la rotació amb Juskaite, però Fagbenle, Penna i Howard van donar oxigen al Venezia i van compensar l'encert de Queralt, Carrera i Gülich per a arribar a l'últim quart empatades (63-63).

El títol es decidia en deu minuts, cada jugada valia el seu pes en or i les taronja contenien els nervis, de nou amb una espectacular Raquel Carrera que no es deixava intimidar per l'experiència i el talent de les pivots del Venezia.

El tècnic italià es va veure obligat a parar el partit després de sis punts quasi consecutius de la gallega, ben secundada per Allen i Leticia Romero. Amb 68-73, faltant quatre minuts, Anderson tornava a posar el seu equip dins del partit, però Allen retornava els cinc punts de diferència tot seguit.

Howard i de nou Anderson, un malson per a les taronja, capgiraven el marcador després d'una errada en el tir de Queralt. Els nervis i la bona defensa taronja van fer que el Venezia esgotara la seua possessió.

Queralt va tornar a jugar-se-la per a posar per davant les taronja, Petronyte empatava per a les italianes i Carrera posava per davant el València BC amb un tir lliure (79-80). Amb 20 segons per jugar, el Venezia apurava possessió per a guanyar i Anderson va colpejar la moral taronja amb una cistella faltant 1,2 segons (81-80).

El xoc inicial es va passar en el temps mort. Calia tindre les idees clares per a executar una miraculosa acció de pissarra i Raquel Carrera va saber trobar el lloc per a rebre de Queralt i ser objecte de falta baix de la cistella, faltant una dècima de segon. 

Als seus 19 anys, la pivot gallega, la millor davant el Carolo, tenia el títol en les seues mans, i no li van tremolar. Va empatar amb el primer i li va donar el títol a les taronja amb el segon (81-82). L'eufòria va esclatar en la pista, el València Basket era campió i Raquel Carrera i totes les seues companyes van escriure el seu nom amb lletres d'or en la història del club.