L’Eurolliga ja és història per al València Basket aquesta temporada, i també la pròxima, llevat que una més que improbable “invitació” de l’organització ho impedisca. Les victòries del Zenit Sant Petersburg davant el Maccabi i el Panathinaikos han deixat els taronja amb només un front obert per al que resta de temporada, la Lliga Endesa. Un front important i en el qual l’equip dirigit per Jaume Ponsarnau no va precisament “sobrat”. És més, la seua irregularitat i alguna ensopegada inesperada l’ha deixat pràcticament sense opcions d’acabar entre els quatre primers, per la qual cosa l’objectiu passa ara per assegurar la cinquena plaça en aquesta fase regular.

Una cosa que no té ni molt menys garantida, ja que aquest lloc, que ara ocupa amb 18 victòries, també el busca l’Hereda San Pablo Burgos, que és sisé amb 17 triomfs però amb un partit menys i el basket average particular guanyat. Ser cinqué o sisé, encara que amb el factor pista en contra ja des de quarts, permetria evitar el Reial Madrid i el Barça fins a semifinals. La diferència seria enfrontar-se al Lenovo Tenerife, que és actualment tercer, o al TD Systems Baskonia, que és quart. El problema seriós, però, seria caure a la setena plaça, cosa que, previsiblement, l’obligaria a enfrontar-se al Barça en quarts. El matalàs amb el Joventut és de dos triomfs, però l’equip català té un partit menys i el basket average a favor seu.

Per això, els taronja no poden permetre’s més ensopegades, i menys a casa davant de rivals com el Monbus Obradoiro, equip que arriba a València amb l’absència més que significativa del seu millor anotador, l’escorta Kassius Robertson, que pateix un trencament fibril·lar en el quàdriceps de la cama dreta. Aquest contratemps s’uneix als problemes dels bases Kartal Ozmizrak, de nacionalitat turca, que segueix sense recuperar-se completament d’una lesió al turmell que el va mantindre de baixa tota la primera volta, i del veterà exjugador taronja Albert Oliver, que arrossega unes molèsties musculars. Tampoc xafarà la Fonteta el base Pepe Pozas, a causa d’un trencament parcial del tendó rotulià de la cama esquerra. Amb aquest panorama, Moncho Fernández, preparador de l’equip gallec, haurà d’enginyar-se-les per a intentar allunyar-se un poc més del descens, després d’haver guanyat dos dels tres últims partits —66-79 a la pista de l’Acunsa GBC i 90-87 la setmana passada contra el Baxi Manresa—.

Per a aquest partit, Jaume Ponsarnau haurà de descartar dos jugadors, ja que té disponibles els catorze homes que componen la plantilla. Inclòs el base islandés Martin Hermannsson, ja recuperat d’un trencament de fibres al soli, la fitxa del qual haurà de ser activada en el cas que es vulga tornar a comptar amb ell.

En la primera compareixença una vegada confirmat que el seu equip es quedava fora del top-8 de l’Eurolliga, Jaume Ponsarnau va assenyalar que, en aquesta competició, “l’anàlisi ha de ser positiva, perquè hem estat a una victòria del sisé i hem sigut un equip que, a nivell ofensiu, ha fet un bon bàsquet. Fora dels números, la valoració que fa la gent de l’Eurolliga ens ha respectat molt”. “Hem sigut un equip un poc atípic, ens hem basat en el col·lectiu i ho hem fet molt bé”, va destacar.

Ponsarnau va assenyalar que li haguera agradat haver manejat també millor les expectatives internes. “Parle de les internes, perquè les externes és igual. Si hi ha qui pensa que aquesta plantilla és millor que la d’Oberto, Tomasevic, Rigaudeau, Montecchia, etc., doncs allà cada u”, va assenyalar el preparador de Tàrrega.