L’arruí nord-africà arriba a les muntanyes de la serra de Corbera | FOTOS DE VICENT PÉREZ ROSELL

L’arruí, una cabra robusta de fins a cent quilos de pes originària del nord d’Àfrica, ja ha arribat al massís de la serra de Corbera. El president de l’Associació d’Amics de la Muntanya de Llaurí, Vicent Pérez Rosell, ha tingut oportunitat de fotografiar-ne un ramat. Es tracta d’un fet insòlit. És una espècie exòtica en aquestes latituds, encara que la seua introducció, amb finalitats cinegètiques, a l’interior murcià durant els anys seixanta del segle XX va obrir el camí a la seua expansió per la Península, on és temut per competir amb la cabra salvatge autòctona. Les muntanyes d’Oliva eren, fins ara, el punt més septentrional en el qual s’havia detectat.

Vicente Pérez coneixia, per la seua afició al senderisme, la presència habitual a la part alta de la també denominada serra de les Agulles de senglars i fins i tot d’un ramat de cabres cuidat per un pastor, però per a res esperava descobrir davant d’ell un mascle enorme amb la cornamenta enroscada. Es va sorprendre: “Es va deixar veure i el ramat semblava acostumat a la presència humana, però el seu aspecte era molt diferent del de la nostra cabra salvatge, que ja ha sigut detectada de nou a les Valletes de Bru”, un dels contraforts de la vall de la Casella.

La barba el delata

L’excursionista de Llaurí va mostrar les seues fotografies a alguns amics més familiaritzats amb la fauna, que li van assenyalar, com a molt probable, que es tractara d’un arruí mascle. Diversos especialistes van corroborar ahir a Levante-EMV aquesta tesi. La barba és el seu element més identificatiu, ja que s’estén des de la mandíbula inferior al pit. També són molt característiques d’aquesta espècie les banyes semicirculars. Entra en zel a la tardor per a produir parts a la primavera, generalment de bessons. És un herbívor i s’alimenta de pastures i matolls. La pluja, molt abundant a la serra de Corbera, proporciona abundant vegetació i aigua. També s’adapta bé a terrenys escarpats.

L’albirament es va produir a la zona de la Creu, enclavada al terme municipal de Tavernes de la Valldigna. El cabrer i el seu ramat solen deambular pel costat de la serra que forma part de Simat de la Valldigna, mentre que els senglars es veuen amb molta més facilitat per la franja muntanyenca enfront de la costa mediterrània. Les petjades i els senyals que deixen sobre el territori les manades abundants de senglars demostren que s’han adaptat molt bé a les muntanyes que conformen les valls de la Murta i la Casella, “on l’abundant vegetació els proporciona millors amagatalls, perquè hi ha zones impenetrables”, detalla Pérez Rosell.

L’espècie, que és considerada com a invasora a la Comunitat Valenciana segons un decret publicat pel Consell el novembre de 2009, ha demostrat una bona adaptació al territori alacantí i, en els últims anys, ja s’ha detectat en zones muntanyenques del sud de la província de València. A principis de segle ja se’n van localitzar exemplars. Les estadístiques dels agents mediambientals del període 2004-2009 ho demostren. A la província de València, malgrat ser molt abundant en vedats voltats de l’entorn del Cabriol, la seua presència en llibertat encara sembla minoritària. Les dades del Servei de Caça i Pesca indiquen que, en 2011, es van caçar 94 arruís a Alacant i 37 a València.

Intervenció

La Generalitat ja ha plantejat actuacions de control poblacional contra l’arruí, encara que els interessos cinegètics han impedit fins ara un pla més contundent. Fonts dels departaments mediambientals dels ajuntaments no descarten, si és necessari, proposar accions pel que fa a aquesta espècie.