Al capdavant en quadres depressius severs, en consum diari de menjar ràpid i en la ingesta de medicaments sense recepta. L’última enquesta europea de salut, corresponent a 2020, traça una radiografia dels valencians que poc té a veure amb la imatge idíl·lica de poble alegre, fester i seguidor incondicional de la dieta mediterrània que resideix en l’imaginari col·lectiu espanyol. L’any de la pandèmia ha enderrocat fins i tot els estereotips, encara que les contradiccions estan presents en les dades que va publicar ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Prova d’això és que, en plena crisi sanitària, el 75,7 % de la població valenciana de més de 15 anys considera que gaudeix d’un estat general de salut entre notable i excel·lent. Un percentatge quatre punts superior a l’última enquesta europea de 2014 i equiparable al del conjunt d’Espanya. Això sí, hi ha onze autonomies més els habitants de les quals se senten més saludables. A la Comunitat Valenciana, el 9,39 % de les dones perceben el seu estat de salut com a “roín o molt roín”, dos punts per damunt dels homes.

La cosa es complica quan ens endinsem en el pantanós terreny de la salut mental. L’última enquesta de 2020 estima que un 4 % de la població valenciana de més de 15 anys presentaria un “quadre depressiu major”, una dada dues vegades superior a la mitjana espanyola, que, al seu torn, suposa un increment de casos del 77 % respecte a l’anterior sondeig. Els trastorns severs de l’estat d’ànim també es pateixen en més proporció per les dones (el 4,87 %) que pels homes (3,29 %).

Aquest increment no tindria per què estar associat a la pandèmia: en el conjunt del país, el mateix indicador va baixar del 3,52 % al 2,46 % en 2020. Un altre 5,68 % dels valencians experimentarien altres quadres depressius menys severs, segons l’enquesta. No obstant això, només un 5 % de la població valenciana està diagnosticada d’aquesta patologia, la qual cosa demostra que hi ha un alt volum de casos que romanen ocults de cara als professionals. Així i tot, les visites a psicòlegs van créixer un 41 % l’any passat.

Un altre indicador preocupant és que un 7,42 % dels habitants manifesta un consum diari de menjar ràpid —xifra que multiplica per tres la de 2014 i que és molt superior també a la mitjana espanyola— i un 7,83 % assegura recórrer a aquesta mena d’alimentació tres vegades o més a la setmana, especialment els homes.

En canvi, baixa la ingesta diària de verdures i hortalisses i, per sort, també la de dolços, begudes amb sucre i aperitius. El percentatge de valencians que pateixen sobrepés (36,4 %) o obesitat (16,6 %) descendeix un 3,5 % i es col·loca per davall de la mitjana nacional. També cau un 7,5 %, fins al 19,9 %, la població de més de 15 anys que es declara fumadora diària. I qui fuma, fuma menys.

En el revers de la moneda, la xifra dels qui beuen alcohol quasi diàriament s’ha multiplicat per sis en termes absoluts, per damunt de la resta d’autonomies i fins a representar el 0,59 % dels enquestats. En canvi, els bevedors “de cap de setmana” s’han reduït a la meitat en el temps de la pandèmia.

Més exercici

Com a dada positiva, el nombre de persones sedentàries (el 25 %) ha descendit deu punts respecte a 2014, al mateix temps que ha augmentat la freqüència amb la qual els valencians practiquen exercici: el 10,3 % exerceix algun tipus d’activitat física en el seu temps lliure entre 5 i 6 dies a la setmana, enfront del 8,6 % de fa set anys. No obstant això, el percentatge de valencians que usen la bicicleta de manera quotidiana ha disminuït del 10,71 % de 2014 al 8,31 % de 2020.