Els joves valencians estan compromesos amb les causes socials, estan hiperconnectats, però senten una gran desafecció política. Aquests són els principals resultats que es desprenen de l’Estudi de joventut de la Comunitat Valenciana 2020 que presentaren, ahir, la vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra; el director general de l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), Jesús Martí; el director de l’informe, Juan de Dios Mozas i el responsable tècnic, Eduardo Álvarez. Un treball que s’emmarca dins de l’Observatori Valencià de la Joventut.

L’estudi, que consta de 1.216 entrevistes a joves d’entre 15 i 30 anys realitzades entre el 16 de juny i el 9 de juliol de 2020, destaca que els que encara no arriben a la trentena acostumen a escoltar música o estar connectats a internet, on inverteixen més de dues hores al dia.

Encara que el treball revela que els joves valencians són crítics i estan molt compromesos amb les causes socials i, sobretot, amb la lluita per la igualtat de gènere, només el 37 % reconeix estar interessat en la política, mentre que sí que ho estan en temes com l’accés al treball, a l’habitatge o a l’educació, les desigualtats o el canvi climàtic.

La direcció de l’estudi atribueix aquesta desafecció a dos factors: la falta d’atenció dels polítics cap a les necessitats de la població en general i dels joves en particular i la percepció d’una poca participació dels ciutadans en la presa de decisions. La joventut, més de la meitat amb estudis universitaris, pensa que l’única cosa que busca el polític del ciutadà és el seu vot, segons l’informe de l’IVAJ.

A més, desitgen una major participació en les decisions polítiques, perquè no se senten del tot representats. Respecte a la seua ideologia, els joves valencians són d’esquerres, i ho són més que els seus pares i les seues mares. Així, dins de l’eix ideològic, el 34 % vota a l’esquerra, el 28 % al centreesquerra, l’11 % al centredreta i el 12 % a la dreta.

Són pessimistes amb el futur laboral i econòmic. I la realitat, de moment, no els convida a canviar de parer. Els joves valencians cobren de mitjana 918 euros al mes i tenen més de dues ocupacions que duren, de mitjana, un any i mig, la qual cosa evidencia una precarietat que els inhabilita per a desenvolupar projectes vitals. La majoria dels entrevistats viuen amb altres persones, principalment els pares. Encara que la meitat es planteja independitzar-se, no ho fa per falta d’estabilitat econòmica i laboral.

“Mai he tingut un treball que em permeta mantindre’m més d’un mes”

María Jesús Antón té 25 anys, dues ocupacions i sense perspectives de poder emancipar-se a curt termini.

María Jesús Antón és periodista de formació però treballa en el sector de l’educació i la teràpia infantil. És faceciosa i conta amb tota naturalitat que, malgrat ser un “cul inquiet” i no haver parat mai, no pot independitzar-se, perquè mai ha tingut “un treball que em permeta mantindre’m més d’un mes”.

Sempre ha treballat en diversos llocs al mateix temps. Ara cobreix una substitució en el sector del temps lliure juvenil “amb bones condicions» i compagina aquesta tasca amb el seu treball com a monitora de menjador. Dos treballs, però cap perspectiva de futur. “Ara podria plantejar-me emancipar-me, perquè les condicions són bones, però no duradores; en acabar la substitució, hauria de tornar a la meua casa perquè no podria mantindre’m”, explica.

María Jesús diu que a casa està bé però que, amb 25 anys, li agradaria crear el seu futur. “O renuncie a les meues expectatives laborals i treballe en un altre sector que em done més estabilitat o em quede a casa dels meus pares”, diu.