El poble palestí li diu nakba a un desastre, una catàstrofe que ja no té solució. Aquesta paraula també fa referència a un succés de la seua història: l’expulsió de 750.000 persones de les seues cases en 1948, l’any de la fundació de l’estat d’Israel. La nakba va ser una neteja ètnica que va esborrar del mapa 615 localitats palestines. Els seus noms pertanyen ara als carrers d’alguns camps de refugiats en països com el Líban, on es va traslladar el fotoperiodista de Levante-EMV Germán Caballero per a conéixer la realitat del poble palestí, condemnat a un temps d’espera interminable.

L’espera eterna del poble palestí en les ruïnes del Líban

Aquest fotògraf valencià va viatjar en dues ocasions al Líban, una en 2019 i una altra en 2020. Durant la seua última incursió, es va trobar un país “destrossat” a causa de les explosions al port de Beirut l’agost de l’any passat i a l’efecte de la pandèmia. El seu estudi de camp ha donat com a resultat una exposició, “El temps suspés: els camps per a persones refugiades palestines al Líban”, que s’inaugurarà demà a la Nau. La mostra, produïda per la Universitat de València i comissariada pel doctor en Història Contemporània de la UV Jorge Ramos, es podrà visitar fins al 3 de setembre a la Sala Oberta de la Nau.

“El títol de l’exposició fa referència a l’estat de les persones refugiades al Líban, a les persones que han deixat les seues cases i no poden tornar-hi”, explica aquest fotoperiodista, en referència a l’incompliment d’Israel al dret al retorn d’aquestes persones. “Mentre suporten una espera eterna, els palestins no són ciutadans de cap país. No poden votar, no poden tindre propietats... Són la tercera classe de la societat libanesa”, lamenta. En les fotografies de Caballero es mostren les construccions improvisades dels camps, on algunes cases són antigues quadres. L’exposició també dona visibilitat a altres aspectes com l’accés a l’aigua potable, la sanitat, la igualtat de gènere, la infància, la cura de les persones majors o la crisi econòmica.

L’objectiu del projecte expositiu és acostar la realitat de la població que viu als camps del Líban des de 1948. Per a fer-ho, Caballero ha reunit un centenar de fotografies i un xicotet documental amb testimoniatges dels habitants dels camps, gravat per Germán Caballero i realitzat per David Segarra.

El valencià va poder entrar als camps gràcies a la periodista i refugiada Rayan Sukkar, que li “va obrir les portes de la societat palestina”. “El 50 % d’aquest treball és d’ella”, afig Caballero. Per això, Rayan serà una de les participants de les jornades que organitzarà la Nau al voltant de l’exposició i que inclourà diverses taules redones i un cicle de cinema.

Germán Caballero mostra, amb 100 fotografies, com viuen els palestins al Líban. El fotoperiodista de Levante-EMV va aconseguir acostar-se a aquesta realitat gràcies a la periodista i refugiada palestina Rayan Sukkar, que li va obrir les portes dels camps de refugiats.