En la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) València li dieun amb afecte “l’àvia”, encara que el sobrenom no li fa justícia. Tampoc n’hi ha hagut per a ella després d’una ordre de desnonament “obert” —sense data ni hora concreta— que, divendres passat al matí, la va deixar al carrer, amb una comitiva judicial donant-li presses perquè isquera com més prompte millor per la porta, no fora que la PAH tornara a organitzar-se amb rapidesa i paralitzara, de nou, el desnonament.
Dos dies abans havia sigut així i ja era la segona vegada. La plataforma es va plantar a la porta de la dona, dimecres passat, i va insistir a paralitzar el desnonament al·legant el decret estatal que prohibeix els desallotjaments als més vulnerables i que, a més, es prolonga fins a agost.
I és que la dona té un informe de vulnerabilitat, perquè té 70 anys i una pensió de 690 euros. A on va amb aquesta pensió i en pandèmia? Doncs dos dies després se’n va anar al carrer. Amb el que duia.
Li diuen María Ángeles i no és ella qui busca a la premsa. L’han tractada “com una delinqüent i jo soc una bona dona”, i sent tal vergonya de veure’s en la seua situació actual que costa convéncer-la perquè consenta una imatge d’esquena i donar el seu nom de pila. Ni un cabell blanc en una mitja cabellera cuidada, ungles arreglades, joies senzilles, ben vestida i amb estil. Qui es creue amb ella pel carrer no pensarà que el que porta posat és tot el que té. No li han deixat res. Ni les seues coses materials (mobles, electrodomèstics, roba, sabates, joies, televisió, ordinador, parament de casa...) ni les sentimentals (documentació, retalls, fotografies, regals, quadres, objectes de decoració...). Ni tan sols els records d’una vida. “Em dol per una vaixella de la meua besàvia, per exemple. O el llibre de família dels meus pares. Les fotografies... Sent que m’han robat totes les meues coses, els meus records. És molt injust, perquè pensava que les podria recuperar. Em van dir que isquera corrent i m’han deixat sense res. El que duc posat és el que em queda”, explica. I encara que no vol emocionar-se, no ho pot evitar.
Tot el que va aconseguir en la seua vida treballant com a visitadora mèdica, tot el que va heretar dels seus familiars, les seues fotografies, la seua documentació, tota la seua vida ha desaparegut després d’arribar en un camió de mudances a l’ecoparc d’Alboraia, el mateix dia en què a ella la van deixar al carrer, després d’eixir amb el que duia posat d’un habitatge de l’avinguda Guillem de Castro que la seua propietària vol destinar a altres menesters, en perfecta legalitat jurídica.
Lloguer de 530 euros
Perquè a María Ángeles no la desnonen per impagament ni per no poder fer front als rebuts. A aquesta dona la desnonen perquè la propietària actual (una gran tenidora amb habitatges a València, Girona i Barcelona) no li va voler renovar el contracte de lloguer després de morir la seua mare i heretar l’habitatge.
Quan María Ángeles va començar a viure en aquesta casa (1988) pagava el lloguer en pessetes. El preu actual era de 530 euros. Però la propietària actual la volia fora del pis després de 33 anys i fora està, pandèmia inclosa. I no hi ha hagut llei ni justícia que la protegisca. Ni a ella ni a les seues coses. I és que el 3 de maig, l’advocada d’ofici de María Ángeles va presentar un escrit al jutjat en el qual sol·licitava “que s’assenyale un dia i una hora per a poder retirar els estris, les pertinences i els mobles de l’habitatge, cosa que es farà mitjançant un servei de mudança. I en el cas que la part demandant les haja retirades, sol·licite que em diga on les ha depositades per a anar a recollir-les”, ja que “la meua representada, quan va produir-se el llançament el divendres 30 d’abril de 2021, només va poder emportar-se algunes pertinences i va haver de deixar en l’habitatge la majoria de les seues pertinences i mobles”.
La resposta del jutjat va arribar un dia després (el 4 de maig) i, en aquest informe, l’advocat de la propietària actual assegura que els béns de María Ángeles “es consideren abandonats amb caràcter general” i que “per a evitar que la dona tornara a entrar en l’habitatge, el divendres 30 d’abril de 2021 a la vesprada es va contractar una empresa de mudança perquè s’emportara a un punt net de la ciutat de València (l’ecoparc d’Alboraia), tots els béns mobles i estris que hi va deixar abandonats”. La dona, que viu de manera provisional amb una amiga, lamenta que li hagen “tirat o robat totes les meues coses”.
