Joan de Alcázar és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València, però també membre de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD) des de fa més d’una dècada. Amb 66 anys, sempre ha tingut clar que la seua vida ha de ser viscuda dignament. I “també he de morir dignament”.

Per això, va entregar fa deu anys al sistema sanitari valencià les seues voluntats anticipades (també anomenades testament vital), un document en el qual la persona plasma l’assistència sanitària i els tractaments que desitja rebre (o no) en cas de no poder manifestar-ho de manera conscient en el moment final de la seua vida, a més de decidir el destí dels seus òrgans i indicar qui actuarà com a interlocutor davant de l’equip sanitari que decidirà sobre els tractaments en els últims moments. “Vaig entregar la meua voluntat anticipada perquè no volia deixar de ser digne a la fi de la meua vida sense poder evitar-ho, seria una contradicció amb el meu esperit vital”, relata de Alcázar en el dia en què es compleixen cinc anys en què es va debatre entre la vida i la mort (ahir).

Només el 0,52 % de la població

A la Comunitat Valenciana, un total de 26.670 persones (la majoria dones) tenen inscrites les seues voluntats anticipades en el registre autonòmic. Aquestes xifres revelen que només el 0,52 % de tota la població valenciana tramita el testament vital. Concretament, l’any passat, es van inscriure en el registre 1.328 persones. Encara que la majoria va acudir als Serveis d’Atenció al Pacient dels hospitals o a les direccions territorials de les províncies, 380 persones van fer el tràmit en una oficina notarial. Ara, la Conselleria s’ha proposat que aquestes gestions també es puguen registrar telemàticament i preveuen que siga així després de l’estiu. “És necessari humanitzar al màxim el sistema públic de salut i respectar els desitjos de cada pacient”, ha dit la consellera de Sanitat, Ana Barceló.

Així ho pensa Joan de Alcázar, que es va interessar pel testament vital en llegir un article en la premsa fa més de deu anys. Va telefonar a l’associació DMD, va fer-se’n soci i va entregar al registre de la Comunitat Valenciana la seua pròpia signatura. “Els avanços tecnològics permeten que s’allargue la vida, la medicina hi és per a curar-nos, però, al meu entendre, quan el combat està perdut, jo no vull que la meua vida s’allargue de manera artificial, perquè quan la vida deixa de ser viscuda, no val la pena continuar”, sentencia el catedràtic.

Ho va fer a manera de prevenció, com qui contracta una assegurança per al seu habitatge. “Per si algun dia passa alguna cosa, mai se sap”. I va passar. Fa cinc anys, Joan de Alcázar es va sotmetre a una operació quirúrgica que es va complicar. “Em van fer quatre intervencions en sis mesos, les tres primeres en quinze dies”, recorda. En aquell moment, explica que haver entregat la voluntat anticipada li va suposar “una tranquil·litat extraordinària”.

De Alcázar va tindre, durant aquells dies a l’UCI, tres sensacions: “Que m’estava morint, que era dependent de les persones del meu voltant i que, si havia de continuar la meua vida d’aquella manera, no volia que la medicina em mantinguera amb vida artificialment”. Admet que el “consolava el fet d’haver presentat el document, perquè tenia la garantia que la meua voluntat es respectaria i la tranquil·litat que no viuria una vida que no considere digna”.

Defensa el dret a viure (i a morir) dignament i a ser “amo, fins a la fi, de la teua pròpia vida”, al mateix temps que celebra la nova llei de l’eutanàsia, encara que la considera “restrictiva” i advoca per “l’ampliació de l’autocapacitat de decisió de les persones”.

“Fa falta informació”

De Alcázar pensa que la societat no tramita el testament vital per desconeixement i pel tabú de la mort. Per això, creu que és “imprescindible” que els “poders públics facen campanyes informatives” perquè la població conega aquest recurs que “expressa les teues voluntats per si en algun moment tu no pots manifestar-les”. I llança una pregunta a l’aire: “Mentre hi ha vida, hi ha esperança?” Per a ell, si no hi ha vida digna, la resposta és negativa.