La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha autoritzat les limitacions a la mobilitat nocturna, a les reunions socials i/o familiars i a l’aforament en els llocs de culte acordades per la Generalitat Valenciana, aquest dijous, davant de la fi de l’estat d’alarma, segons ha informat el TSJCV. Els magistrats delimiten la vigència d’aquestes restriccions al període comprés entre el 9 i el 24 de maig –no fins al 30 de maig, com demanava l’Administració– i estableixen que serà l’evolució de la pandèmia del coronavirus i el ritme de la vacunació els que determinen “la necessitat –o no– de la pròrroga de les mesures o de l’adopció, per part de l’autoritat competent, d’unes altres més laxes en l’afectació a drets fonamentals”.
Noves restriccions a la Comunitat Valenciana a partir del 9 de maig
Les mesures autoritzades consisteixen en la limitació, amb excepcions, de la circulació de persones entre les 00.00 i les 6.00 hores, la limitació de les agrupacions o reunions de caràcter familiar i/o social a un nombre màxim de 10 persones i la reducció al 75 % de l’aforament en els llocs de culte. La interlocutòria del Tribunal recull que la Llei orgànica 3/1986, de mesures especials en matèria de salut pública, proporciona “suficient cobertura normativa per a l’adopció de mesures sanitàries limitatives –no suspensives– de llibertats i drets fonamentals”. No obstant això, la Sala considera que seria “desitjable” una “producció normativa idònia i ad hoc que resolga els problemes interpretatius amb els quals ens trobem i evite la conseqüent contradicció de criteris a què assistírem en el seu moment i que estem abocats a repetir en aquest moment de finalització de l’estat d’alarma”, una intervenció legislativa com la que ja es va produir, a l’inici de la pandèmia, “en diversos països del nostre entorn geogràfic i cultural”.
El TSJCV reitera, en la seua resolució, els arguments que ja va exposar en una interlocutòria anterior, de 27 d’octubre de 2020, en la qual ratificava unes mesures similars, aprovades per la Generalitat, abans de la declaració de l’estat d’alarma. Segons el parer dels magistrats, les mesures, l’autorització de les quals es pretén, suposen únicament “la restricció o limitació de llibertats i drets fonamentals, no la suspensió d’aquests”. En aquesta línia, recorden que el Tribunal Constitucional “admet l’establiment de mesures concretes limitatives de l’exercici efectiu de drets fonamentals sense haver d’acudir necessàriament a l’anomenat dret d’excepció”. La Sala entén que les mesures aprovades mitjançant la resolució de la Conselleria de Sanitat Universal el passat 6 de maig compleixen el “judici d’idoneïtat”, ja que “presenten aptitud per a minimitzar aquests focus de contagi i –per tant– els seus efectes”. Dit d’una altra manera, “es tracta de mesures susceptibles d’assolir l’objectiu proposat”.
També compleixen el “judici de necessitat”, perquè són “indispensables si es vol obtindre l’objectiu de reduir o –almenys– minimitzar l’increment de la transmissió del virus”. Finalment, són “proporcionades, en el sentit jurídic estricte”, perquè no només ofereixen “avantatges per a l’interés general”, sinó que, per la franja horària que involucren i les importants excepcions que inclouen, “minimitzen la seua afectació a l’activitat econòmica”. “Del que es tracta és d’evitar una situació fàctica disruptiva que puga malmetre la situació epidemiològica que té actualment la nostra comunitat”, conclouen els magistrats. La resolució judicial pot ser objecte d’un recurs de reposició, davant de la mateixa sala, dins del termini de cinc dies.
