Dijous passat, 6 de maig, va morir amb 91 anys, a Xàtiva, José Antonio Alcántara Juan, exrector dels Sants Joans entre els anys 1960 i 1963, reconegut per ser l’impulsor d’una de les primeres cooperatives d’habitatges de la localitat.

Considerat com un dels “capellans obrers” en l’Espanya de Franco per la seua proximitat amb el poble, el seu principal llegat va ser la construcció de 24 casetes per a famílies pobres de la ciutat prop de la muntanya. El nom oficial de la promoció va ser “grup d’habitatges Manuel Casasnoves”, però tothom les va conéixer com “les casetes del retor”.

Placa que recorda el procés de construcció de les casetes.

Placa que recorda el procés de construcció de les casetes. Perales Iborra

Josep Martínez Sanchis, exdirector de la Casa de la Cultura, ha bussejat entre la documentació de l’arxiu municipal per a trobar referències a la seua figura. “A la ciutat era conegut com a José Alcántara i és clar que no era un capellà com qualsevol altre. Es pot dir que era un rector d’esquerres, que feia costat al poble, que predicava amb l’exemple. Segons m’han contat, quan va començar la construcció de les casetes, no dubtava a l’hora d’arromangar-se la sotana, lligar-la amb una corda i participar en els treballs”, va exposar.

Tot va començar quan el nouvingut vicari va conéixer la situació d’algunes de les famílies més necessitades de Xàtiva: “Va observar que algunes vivien en coves de la muntanya i quan plovia tot s’inundava. També va conéixer el cas de grups de cinc o sis persones —tres o quatre fills, un pare i una mare— que no podien pagar més que una habitació i vivien amuntegats. Va reunir els necessitats i va decidir que era moment d’actuar. De segur que volia salvar les seues ànimes, però abans va preferir salvar-los a ells”, va comentar Martínez.

Estat actual de la zona on es van construir les casetes. Perales Iborra

Així, Alcántara va començar a fer consultes i va conéixer Ismael Ballester, amo d’uns terrenys. Li va comentar la situació i, després d’aconseguir la donació, va involucrar tot el municipi: “Al Banc de València van obrir un compte per a ajudes, el cinema Avenida va programar sessions per a donar la recaptació. Es va treballar molt, ja que calia aplanar la terra i alçar els fonaments. Van ser 23 mesos llargs”, comenta l’expert. Les famílies que van acabar sent les titulars de cada una de les 24 casetes van rebre les claus el 29 d’octubre de 1961.

“Queda poca gent d’aquella època. Un d’ells és Tomás Sellés, que té un grat record del rector i parla molt bé d’ell”, comenta Martínez

Després de la primera experiència xativina, l’Arquebisbat va enviar José Alcántara de missió eclesiàstica a Buenos Aires. En tornar, va deixar els hàbits i va arribar a casar-se a Xàtiva. El seu record encara perdura.