El major té 4 anys, es diu David i es lleva deu mesos dels seus dos germans bessons, Alan i María. Els tres tenen el mateix diagnòstic: trastorn de l’espectre autista (TEA), encara que en diferents graus i amb les seues particularitats i personalitats. Cap dels tres parla. David és molt sensible als sorolls. María, als llocs concorreguts.
Els seus pares es van mudar a un xalet a Llíria a la recerca d’aire lliure per a les criatures i ara recapten fons per a aconseguir un gos d’assistència entrenat per a conviure i ajudar els seus fills amb autisme. Les teràpies amb animals estan a l’ordre del dia, encara que només les famílies que s’ho poden permetre hi tenen accés. El que és nou és que l’animal, ensinistrat, visca i convisca amb la família per a ajudar els menuts amb TEA a calmar el seu estrés, a superar les crisis, a evitar les fugides, a comunicar-se, a reduir l’ansietat davant dels canvis.
Beneficis infinits
Els beneficis són infinits i la limitació només és una: els 21.000 euros que costa l’animal, el seu entrenament, les cures i l’evolució perquè, a mesura que cresca el xiquet, l’animal adquirisca habilitats noves.
La família Ramos Soler ja porta la meitat de la recaptació i espera el dia en què l’animal forme part de la seua família, perquè saben que aquest moment “suposarà un abans i un després en les nostres rutines i canviarà la vida dels nostres fills amb TEA”.
Aquest és l’objectiu de DogPoint, l’única entitat que s’ha especialitzat en gossos de servei per a xiquets amb TEA a Espanya i que compta ja amb 18 famílies que recapten fons i 50 més en llista d’espera.
“La falta de recursos econòmics no pot ser un impediment per a accedir a un gos d’assistència. Les famílies empren molts diners en teràpies privades, a adequar els habitatges i el nostre objectiu és millorar les seues vides amb un animal entrenat”, assegura Olivia De Matteis Skell, una jove emprenedora d’un projecte pioner que posa a la disposició de les famílies recursos per a la recaptació de fons. Des de calendaris solidaris fins a màrqueting, rifes i diversos actes. Tot suma.
La vida de la família Ramos Soler no és fàcil. La mare va sol·licitar el canvi al torn de nit en l’empresa on treballa (Mercadona) per a poder atendre els seus fills de dia, al costat del pare de família, integrant de les Forces Armades.
500 euros al mes per teràpia
La problemàtica denunciada per Levante-EMV sobre els centres d’atenció precoç és, de nou, una realitat, i David va ser donat d’alta quan va complir 4 anys.
“Paguem a una estudiant tres vesprades a la setmana perquè vinga a casa a fer teràpia privada. Ens costa 500 euros al mes i és un preu econòmic. Als bessons els passarà el mateix quan complisquen 4 anys. Per al major estem en llista d’espera dos anys per a un centre privat que costa uns 1.000 euros al mes, i ni així. Els suports del col·legi no són suficients”, explica Pilar, una mare que té grans esperances en l’ajuda que suposarà el gos d’assistència en la seua casa i en la teràpia dels seus fills.
“Els meus fills no atenen a ordres i no veuen el perill. Això és el que més em preocupa i sé que el gos d’assistència ens ajudarà molt. Són tres xiquets amb TEA i la vida és difícil però cada vegada queda menys”, conclou Pilar.
Perquè la família puga recaptar fons amb els quals sufragar el cost de l’animal que els acompanyarà en la criança dels seus fills amb TEA s’ha habilitat la plataforma “Mi grano de arena”, que es pot trobar en https://www.migranodearena.org/reto/ayudando-a-david-maria-y-alan
