Deu especialistes —huit catedràtics, una consultora de Nacions Unides i un tècnic de SEO Birdlife— van exposar ahir els seus arguments a l’hemicicle de l’ajuntament de València sobre les afeccions ambientals i econòmiques del projecte de la terminal nord de contenidors del recinte del Grau. I va haver-hi divisió d’opinions.

Els experts en diverses matèries, com enginyeria de camins o geografia humana, van analitzar la nova infraestructura que l’Autoritat Portuària de València (APV) pretén adjudicar a la multinacional TiL-MSC, que tindrà una superfície guanyada a la mar de 136 hectàrees per a poder albergar cinc milions de contenidors, i sobre la qual l’alcalde Joan Ribó reitera la necessitat d’un estudi d’impacte ambiental nou (l’actual és de 2007) que preveja l’ús de materials, la mobilitat, els efectes en les costes, el paisatge i l’ocupació.

El màxim mandatari del Cap i Casal va tornar a referir-se a les peticions formulades a l’APV, en el ple de la qual del passat 29 d’abril va sol·licitar que es faça un estudi d’impacte ambiental, que el port es descarbonitze d’ací a 2030, que es potencie el transport ferroviari de mercaderies sobre el trànsit rodat de camions i que s’impulse la seua connexió amb el corredor mediterrani.

El catedràtic d’Explotació de Ports i exdirector general de Puertos Pascual Pery va qüestionar la manera en què es vol dur a terme l’ampliació, sense un “objectiu concret”. En la seua opinió, el projecte no diu “absolutament res” dels accessos terrestres i va advocar per una nova DIA simplificada i perquè es tinga en compte el port de Sagunt. “València és una ciutat amb port, no un port amb ciutat; és el port el que ha de cuidar de la ciutat. El port de Sagunt és el que hauria d’assumir l’ampliació prevista a València”, va concloure.

Joan Romero, catedràtic de Geografia, també es va mostrar molt crític amb el projecte de l’APV i de la naviliera MSC. L’exsecretari general del PSPV va advocar per assossegar el debat, perquè “és molt més que una autorització” i un projecte “absolutament irreversible”. Va qüestionar que l’APV haja d’avaluar si és necessari una DIA nova —en lloc del Govern central, mitjançant Ports de l’Estat i el Ministeri de Transició Ecològica— i va ser contundent sobre el seu impacte en el paisatge i la societat. “Cap ciutat europea aprovaria, en aquest moment, una ampliació d’aquesta envergadura”, va agregar Romero.

El catedràtic de Ports i Costes José Serra va assegurar que l’erosió de les platges de València, tant del nord com del sud, “no és culpa del port, perquè continuen erosionant-se com abans de l’ampliació i de la construcció del dic d’abric. L’ampliació ja està feta. És una actuació feta dins del port”, va indicar.

El comissionat del Govern per al corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, catedràtic de Geografia Humana, va advocar perquè l’ampliació no s’analitze de manera aïllada, sinó a partir d’una estratègia de futur sobre el model de creixement de la ciutat i de relació amb el port. Segons Boira, l’accés és el més rellevant i es podria solucionar per ferrocarril amb una zona de recepció a Sagunt i una altra a l’oest de València.