La fi de l’estat d’alarma ha suposat la reobertura de la mobilitat territorial i l’ampliació d’aforaments i horaris per a l’hostaleria, l’oci i el turisme en general. La primera representa un 6,2 % del PIB espanyol, i el tercer, el 15 %, segons el professor de l’EAE Business School, José Manuel Muñoz. Per tant, parlem d’activitats de gran importància per a l’economia del país, pel seu propi pes i per l’efecte d’arrossegament sobre altres sectors, com l’agroalimentació o el tèxtil. Així que el nou escenari, segons coincideixen els experts consultats, és clarament l’albor de la definitiva recuperació econòmica, sempre que, és clar, la vacunació avance al ritme vertiginós actual i els ciutadans es comporten amb prudència per a evitar una nova onada de contagis per coronavirus que desembocaria en noves restriccions.

El director de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), Francisco Pérez, assegura, sobre aquest tema, que “la condició necessària perquè el repunt del creixement siga durador és que l’epidèmia estiga cada vegada més controlada. Si el control sanitari es manté, l’economia continuarà millorant, impulsada per les decisions de consum o d’inversió posposades durant aquest any. Com més prompte s’activen, més es potenciarà la recuperació”.

En relació amb açò, el director del departament d’anàlisi de la patronal autonòmica CEV, Ricardo Miralles, creu que la fi de l’estat d’alarma accelerarà l’espiral ascendent” en la qual estava immersa l’economia valenciana en les últimes setmanes, gràcies a les bones dades epidemiològiques. Aquesta dinàmica es traduirà en el fet que es materialitze “la demanda embassada” que s’ha anat generant últimament. Dit d’una altra manera, els ciutadans podran consumir més en bars i comerços, la qual cosa, al seu torn, tindrà un efecte positiu per al rellançament econòmic.

La reobertura de les fronteres internes —i l’arribada del bon oratge— són un estímul perquè augmenten les visites dels turistes nacionals, un dels puntals del turisme valencià. La gran incògnita és què succeirà amb els estrangers. Miralles hi veu factors positius, des del “desig de viatjar” de molts ciutadans i les millors dades de vacunació de països com el Regne Unit fins al mateix reclam del nombre més baix de contagis a l’autonomia.

José Manuel Muñoz assegura, en aquest sentit, que la fi de l’estat d’alarma suprimirà l’efecte dissuasiu als estrangers per a vindre a Espanya. També afig un altre element positiu: l’estalvi que tenen acumulades les famílies que no han patit les conseqüències més greus de la crisi. Són dos factors que repercutiran positivament en la recuperació, a la qual també contribuiran els fons europeus. Muñoz no dubta que “estem en l’inici” de l’eixida de la crisi si no caiem en una altra onada de la covid, però també apunta que no superarem els registres previs fins a 2022 o 2023, amb el perill afegit que una part dels afectats no aconseguisca superar la situació. “Cal evitar-ho”, afirma.

Pérez afig les incerteses que aguaiten en el futur després de la covid, com les alces de matèries primeres i les crisis polítiques o financeres, però també “riscos que hauríem de previndre més, com els sanitaris, climàtics o cibernètics. Si aprenem de l’experiència, hauríem d’invertir a protegir-nos-en”.