El Llevant UE femení va caure amb dignitat en la final de la Copa de la Reina davant del totpoderós Barcelona, hui en dia inabastable per als altres equips espanyols. El club català va rubricar un triplet històric aquesta temporada davant d’un orgullós Llevant, que va fregar el miracle de remuntar un 3-0 advers i que va estar a punt de donar un espant al millor equip sense discussió de la temporada, però el somni li va durar a penes 7 minuts, els que va tardar Alexia Putellas a sentenciar.

Semblava un altre partit plàcid per al conjunt blaugrana. Un més del curs en què s’ha manejat amb molta fermesa. Tres centrades de Lieke Martens, culminades pels respectius colps de cap, semblaven deixar sentenciat l’encontre. Però el Llevant va demostrar que és un equip que mai es rendeix, que sempre lluita. Va saber aprofitar la relaxació de les campiones i els va fer por amb els punts d’Alba Redondo i l’argentina Estefanía Banini.

En canvi, Alexia Putellas va traure els galons de capitana del Barcelona. Set minuts després va robar una pilota que tractava de traure jugada el Llevant i amb un tir creuat va frenar en sec la reacció de l’equip valencià i va sentenciar l’encontre.

Després de guanyar la Primera divisió i la Lliga de Campions, el conjunt de Lluís Cortés es va fer un lloc en els llibres d’història en equiparar-se amb Lió, Arsenal, Wolfsburg i Frankfurt com a tricampiones. Aquest triomf suposa, a més, el seu huité títol coper i obri un buit de dos sobre l’Espanyol i el mateix Llevant.

El tècnic blaugrana i les jugadores havien volgut llevar-se pressió i allunyar-se la vespra de la condició de clares favorites. La realitat, com va passar en el torneig de la regularitat i en la màxima competició europea, va confirmar de nou durant la primera part la seua tremenda superioritat davant d’un rival que ha estat bona part de la campanya en la segona plaça de la Primera Iberdrola i que ara és tercer i amb el bitllet de la pròxima ‘Champions’ quasi assegurat.

El Barcelona va eixir intens i amb una velocitat de circulació elevada. En un sospir, 20 minuts, va sentenciar la final. Dues centrades de la neerlandesa Lieke Martens van acabar en gols. Al cap de mitja hora va arribar el tercer. Els fantasmes del 7-1 de lliga encaixat en el Johan Cruyff van aparéixer en l’horitzó del Llevant UE.

El Llevant va créixer tant després del descans que dues contres culminades per Alba Redondo i Banini van semblar posar en dubte la victòria del Barcelona. Per a fortuna seua, un error, acompanyat per la vivor i la qualitat d’Alexia Putellas, va acabar amb la reacció llevantinista, que va caure amb el cap ben alt i gran honor davant d’un equip que, si no ho és ja, va de camí a la llegenda. El Llevant UE ho va ser en la dècada dels noranta.