L’examen de Valencià de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) ha agafat l’educació com a eix central. Les dues opcions entre les quals han hagut de triar els estudiants en aquesta matèria ―la segona en què s’han examinat al matí― parlen de l’educació universal, així com de la jubilació de docents, amb textos de dos autors valencians. En aquesta ocasió no ha aparegut un tema de sociolingüística, habitual en aquesta matèria, ni tampoc qüestions relacionades amb la sintaxi o els pronoms febles, cosa que ha sorprés molts estudiants.
En concret, el primer text era un extracte de la novel·la El jove Enric Valor. Una vida de novel·la, de l’escriptor Francesc Gisbert i publicat per Edicions Bromera. En el fragment seleccionat es fa una defensa del dret universal a l’educació i s’observa que, en aquells dies, “La realitat era que a l’escola del poble hi acudien només les famílies benestants” i que “els pobres no hi portaven els fills perquè no s’ho podien pagar”.
Gisbert (Alcoi, 1976) utilitza la figura del reconegut lexicògraf valencià i el converteix en el protagonista d’un particular recorregut vital que repassa la vida del gramàtic des de la seua infància per a unir ficció amb esdeveniments reals. En el fragment, es recrimina a Valor que vulga ‘que els pobres aprenguen a llegir i escriure’. ‘Com vols ensenyar a escriure a homes rudes, terrosos, que s’han passat la vida cavant el bancal?’, es pot llegir, a la qual cosa l’Enric Valor de la ficció contesta que no es tracta només d’homes, sinó també té el propòsit d’alfabetitzar ‘les dones dels jornalers’. Es tracta d’afirmacions que alcen la indignació entre altres personatges que apareixen en el text.
Francesc Gisbert (Alcoi, 1976) és autor de narrativa infantil i juvenil, amb més de 50 llibres publicats de tots els gèneres, i ha rebut diversos premis, també amb obres per a públic adult. Cal recordar que recentment la figura d’Enric Valor ha sigut molt recordada arran de la polèmica generada quan es va fer públic que l’Ajuntament de Mutxamel retirava el nom d’Enric Valor a una plaça de la localitat.
Les aules, terreny “inhòspit”
D’altra banda, el segon text tracta la situació dels docents i es pregunta, entre altres qüestions, per què hi ha professors que opten per jubilar-se de seguida que tenen la possibilitat de fer-ho i no decideixen allargar aquesta decisió vital. Es tracta d’un article d’opinió escrit per Vicent Riera, professor de Secundària, i publicat en el digital Nosaltres La Veu, que és molt crític amb l’alumnat i en el qual s’afirma que els docents van a classe “com el soldat que va al front”, en unes aules que s’han convertit en un terreny “terriblement inhòspit”.
Entre altres coses, la tesi de l’autor és que molts docents han “avorrit” la seua feina i mostren un “cansament vital i professional” per l’“excessiva espontaneïtat que demostra gran part de l’alumnat”, “incapaços d’estar-se asseguts” i que “criden i parlen a deshora i sense mida” durant les classes.
Així mateix, Riera (Oliva, 1964) afig que altres factors són l’“escassa preocupació de les famílies per l’educació i per la cultura en general”, així com “la incomprensió per part d’una administració educativa que sobrecarrega els docents de tasques burocràtiques i absurdes”.
En aquesta opció, a més, en una pregunta es convida als estudiants a escriure un text que expresse la seua opinió sobre “la situació actual de l’ensenyament en Secundària”.
En altres punts de l’examen, l’alumnat ha hagut de respondre qüestions sobre La plaça del Diamant, de l’escriptora Mercè Rodoreda, i del poema ‘Cant de Vicent’, del Llibre de les meravelles, de Vicent Andrés Estellés, dos dels autors que s’inclouen en el temari de la selectivitat i que apareixen amb freqüència en la prova de Valencià.
