Raquel Miralles Mateu tira la vista arrere i tot és comerç. Els seus rebesavis van iniciar a Pego una saga de comerciants que arriba fins a ella, apassionada d’aquest ofici de tractar amb els clients i fer-los la vida més fàcil. “De xiqueta, després de l’escola, no anava als recreatius, sinó a la botiga de ma mare a posar-me darrere del taulell”, evoca.

Raquel demostra cada dia que el comerç de poble, de proximitat, té present i futur. Això sí, cal treballar molt i “reinventar-se sense parar”. Ella és comerciant les 24 hores del dia. “Si estic a casa a les 11 de la nit i m’arriba al WhatsApp un missatge o una comanda d’un client, l’atenc, és clar”, afirma, al mateix temps que destaca que les noves tecnologies, en lloc de fer impersonal l’experiència de comprar, han de servir perquè el comerciant i els seus clients mantinguen un contacte encara més fluid i de confiança.

No té por a les xarxes socials. Puja vídeos posant amb la roba o els vestits de bany de la nova temporada. El seu marit i els seus fills també fan de models.

La seua botiga actual la va inaugurar el 4 de maig de l’any passat, el primer dia de reobertura del comerç després del confinament domiciliari. El 14 de març, quan la pandèmia va parar l’activitat i va deixar els carrers deserts, el fuster li acabava de muntar els prestatges. “Ho teníem tot a punt per a obrir”, recorda.

Aquesta nova botiga guarda autèntics tresors. És de moda, de roba de la llar, de teles i també merceria. Un taulell de 1940 conté en els seus xicotets calaixos cremalleres, agulles, fils de cosir o llanes. La taula de fusta en la qual mesura les teles (amb la vara de fusta de tota la vida) també és la que ja van gastar els seus avis i els seus pares.

I just enfront d’aquesta botiga, al carrer Major de Pego, hi ha la de teixits i draperia que van obrir en 1954 els seus avis per part de pare. Ara la utilitza com a magatzem i també l’obri per a atendre clients que volen comprar algun dels articles que hi té exposats. La façana i l’interior mantenen l’aire del comerç tradicional.

I aquella mateixa essència de botiga de sempre, de poble, transmet la façana del comerç del carrer de la Mar que Carmen, besàvia de Raquel per línia materna, va batejar amb el nom de “Viuda de Fernando Mateu”. Va morir el seu marit, conegut com a Xafarruca (tenia un ruc i perquè afluixara el trot li deia “xafa ruc”), i Carmen va tirar avant amb un establiment que era una sort de colmado, o botiga de queviures, en el qual es venia de tot: fideus, arròs, xocolate, café (Fernando Mateu el torrava a la terrassa i, després, en una màquina de torrefacció, i la deliciosa olor de café s’escampava per tot Pego), perfums i fins i tot alguns medicaments.

Raquel està orgullosa de pertànyer a aquest frondós arbre genealògic de comerciants. Afirma que ella és arriscada i sempre compra gènere molt variat. El pitjor que pot ocórrer és que un client se’n vaja amb la sensació que hi havia poc assortiment.

Que els Miralles Mateu són emprenedors amb totes les forces està constatat en l’Arxiu Municipal de Pego. En el llibre de matrícules industrials figura que en 1900 José Mateu Fillol va obrir una botiga de fils i teles, mentre que el 16 de novembre de 1909 José María Miralles va donar d’alta un comerç de teixits.

I fins ara. Raquel és la cinquena generació d’una família que és història del comerç de Pego i de la Marina Alta.