Una hora amb Elena dona per a molt. La seua vitalitat s’adhereix a la pell des del primer segon, el seu optimisme inunda l’atmosfera i t’atrapa, i en cada paraula et dona una lliçó vital. Mare de tres xiquets de 4, 7 i 11 anys i ginecòloga de reconegut prestigi, professió que compaginava amb la responsabilitat d’educar i criar els seus menuts, les llargues guàrdies a l’hospital i la seua consulta mèdica, Elena Romà, una vallera de 38 anys, va veure com la seua vida feia un gir radical fa tres anys. D’un dia per l’altre va començar a sentir-se malament. La seua mobilitat començava a ressentir-se. Una ressonància va revelar que patia un cavernoma medul·lar quan acabava de donar a llum el seu tercer fill. Va estar ingressada durant mes i mig a l’hospital La Fe de València. El seu cos va perdre tota la mobilitat des del pit cap avall. I a partir d’aquell moment va començar la seua lluita per continuar sent la dona independent que havia sigut sempre.
Lluita diària contra la paraplegia
Durant set mesos va estar en un dels centres de referència a Espanya, a l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo. Des de llavors no ha parat de guanyar els polsos a cada obstacle que se li presenta en el dia a dia. Amb el seu esforç ha anat forjant una autèntica campiona de la tenacitat, la superació personal i afrontant la seua vida sempre amb una paraula positiva i un somriure. La seua mentalitat guanyadora l’ha traslladada a les piscines, on s’està forjant una nadadora de raça. “Al principi no em veia capaç de portar les regnes de la meua família. Tot havia canviat per a mi, però sempre vaig tindre clar que volia continuar sent independent, malgrat la pèrdua de mobilitat en el cos”, etziba Elena. El seu primer contacte amb la natació va ser a Toledo. “Em vaig orientar a l’esport i vaig començar a jugar a ping-pong i a tenis, a fer bici i a nadar. En l’aigua em sent lliure”, revela. Poc més d’un any després ha sigut subcampiona d’Espanya en els 100 metres lliures en la seua categoria i va guanyar dues medalles de bronze en els 50 metres.
La seua progressió ha sigut meteòrica des que va ingressar en el Club Natació Tritons de Vila-real i els seus entrenadors creuen que té un ampli marge de millora. Fins i tot per a acudir a uns Jocs Paralímpics.
Elena és paraplègica i només pot nadar amb els braços, la qual cosa requereix que tinga una cura especial. “He estat entrenant cinc dies a la setmana. Com que carregue tot l’esforç i la meua activitat als braços, em sentia molt sobrecarregada i he de dosificar bé el treball”, explica. “No deixaré de competir. En l’aigua em sent lliure i estic baixant marques. El meu entrenador diu que tinc molt de marge encara”, recorda aquesta vallera que es confessa seguidora del Villarreal CF. El seu marit, David Pérez, ha sigut porter de diversos equips, com el Nules, l’Onda, el Burjassot, l’Elx i en les inferiors del Villarreal. Ara entrena el filial de l’UDE.
El gir radical de la seua vida
En el dia a dia continua guanyant medalles d’or. “Vaig haver de deixar la faena a l’hospital i afrontar un canvi vital radical. El meu esforç sempre ha estat centrat a no ser dependent. I ara entrenaré en el cotxe, pose llavadores i faig els llits, estenc la roba, cuine i cuide dels meus fills. Tot em costa un poc més, però em defense a soles”, assegura amb orgull. Elena Romà va lluitar per a continuar mantenint el seu lloc de treball.
“Recorde que al principi tenia moltes ganes de continuar amb la meua consulta de ginecòloga, però després de bregar amb la Seguretat Social, a causa de la meua gran invalidesa, era factible que treballara a Mercadona, però no com a metgessa. Amb el pas del temps, em vaig adonar que hi ha moltes coses importants, com dormir a casa i no a l’hospital, vetlar per l’educació dels meus fills o prendre café amb les meues amigues. I no necessite ara treballar ni econòmicament ni psicològicament. D’ací a uns quants anys pot ser que em plantege una altra cosa. Ara també ocupe el meu temps a estudiar”, assevera. Una hora amb Elena dona per a molt, però sobretot per a estimar amb força la vida. Una campiona de raça.
