L'exercici esportiu en el còmput global del Llevant 20/21 es tancarà amb un balanç positiu. Més enllà de les limitacions econòmiques i de com va finalitzar el primer equip la temporada malgrat aconseguir la permanència, albirar l'horitzó en els paràmetres que envolten el conjunt dirigit per Paco López és sinònim de satisfacció. La plantilla comandada pel tècnic de Silla va deixar per a la posteritat unes semifinals de Copa del Rei que van excitar l'afició granota. Un gol d'Álex Berenguer a sis minuts del final de la pròrroga va fulminar la il·lusió d'optar a un títol en la final de la Cartuja, però l'orgull d'haver arribat, per primera vegada en la història de la disciplina, fins a l'última ronda del torneig del KO romandrà en l'eternitat.

No obstant això, la gesta per excel·lència en el curs que encara està per perfilar resideix en el Llevant Femení. La Champions va ser la terra promesa, i les futbolistes dirigides per María Pry van complir amb l'aspiració d'ajudar a apujar el conjunt granota fins al torneig de les estreles a Europa. Tretze anys després de la seua última presència, les granota van consumar la seua tornada a la Lliga de Campions. 

L'èxit, no obstant això, també habita en les categories inferiors. Malgrat les males vibracions que va transmetre en el primer tram del curs, el filial del Llevant no sols es va salvar del malson del descens, sinó que va estar a l'altura de la lluita per estar en 1a RFEF. La clau de l'assoliment està en el factor Alessio Lisci. 

Per la seua banda, Adrián Esteve, a més de prolongar les bones sensacions d'un juvenil talentós, va fer història conduint el seu equip fins al títol del grup VII de Divisió d'Honor. I l'èxit va més enllà del verd. El Llevant UE FS, de la mà de Diego Ríos, va finalitzar la lliga quart i hui dia encara lluita pel títol.

Sens dubte, la temporada 20/21, faltant encara els últims espeternecs, romandrà com l'any en què el Llevant va créixer com a club.