El Llevant UE FS jugarà la seua primera final pel títol de la Lliga Nacional de Futbol Sala (LNFS) contra el Barça, al qual acompanyarà també a la Lliga de Campions la pròxima temporada, una fita històrica per a l’equip granota, que supera, a més, aquesta temporada, el llistó de les semifinals. Els dos finalistes coneixeran el seu camí en la Champions en el sorteig que tindrà lloc el pròxim 7 de juliol. Els més de 800 espectadors al Municipal de Paterna, el millor aforament de la temporada, van vibrar amb la segona victòria del seu equip en aquesta sèrie de semifinals, que es va obrir amb un 6-3 i es va igualar a domicili en els penals després d’un 1-1. Amb aquest nou triomf, el Llevant UE FS iguala el València Vijusa, finalista amb el canvi de segle davant del Platges de Castelló, l’únic equip de la C. Valenciana que va alçar el títol de lliga, en dues ocasions. I el Keralite Macer castellonenc, finalista en el seu debut en l’elit contra Interviú Lloyd’s, en 1990.

Esteban va sentenciar amb el quart gol dels locals. | EDU RIPOLL

El Llevant UE FS es va presentar amb tots els seus homes davant d’un rival que tenia la baixa per sanció de Cainan després de la seua expulsió al Virgen de la Cabeza. Pedro Toro va donar el primer avís, sense oposició, des de la frontal, pilota que va rebutjar amb el peu Edu. Els locals ho van tornar a intentar, i Rafa Usín li la va passar a Maxi, que va disparar des de lluny una pilota que va salvar la defensa. Chino va tindre la rèplica, amb una volea que va desviar Fede. Però era el Llevant UE FS qui portava la batuta davant dels de David Ramos, ben plantats en defensa. Maxi tornava a provar els reflexos d’Edu. Fins i tot a pilota parada, amb un colp amb l’esquerra de Mario Rivillos que va salvar sota pals Dani Santos. Els col·legiats van parar qualsevol conat per a evitar que el partit es crispara, com va succeir en el segon partit de la sèrie. Com quan Pedro Toro es va queixar d’un colp a la cara de Rafa Rato. No va haver-hi càstig, només advertiment.

Tot seguit, va arribar el primer gol, obra de Rubi Lemos (m. 12). L’ala compostel·là va rebre en el lateral, va fer un esprint i, bastant escorat, va batre Edu en el pal curt. Nové gol aquesta temporada del gallec. Poc després, Rafa Usín va poder augmentar la diferència d’una volea a la qual no va arribar Esteban i que va detindre Edu. El Valdepeñas va estirar les seues línies, però sense crear massa perill, amb pèrdues que aprofitava el Llevant UE FS en ràpids contraatacs. Després d’un temps mort dels manxecs, Catela va assistir Matheus Prea a l’àrea, i aquest, davant de Fede, va gaudir de l’ocasió més clara per al seu equip.

Només reprendre’s el partit, Pedro Toro, en jugada personal, va picar la pilota davant d’Edu prou perquè entrara agonitzant en la porteria després de tocar en el porter. El partit es posava de cara per a l’equip granota. Roger, en dos intents a la mitjana volta, després de jugada de Pedro Toro, va tindre el tercer, però Edu va ajornar el que haguera sigut la sentència. Rivillos des de lluny, el mateix que Dani Santos, van provar fortuna, però qui va acabar trobant-la va ser Esteban, després de culminar una jugada en velocitat de Rivillos i Roger. Doble colp al finalista del curs passat que va obligar David Ramos a parar el partit per a animar els seus a creure en la remuntada. Però la veritat és que el rival estava tocat i el Llevant UE FS creava perill seriós amb el joc ràpid a la contra.

Una entrada lletja de Rafa Rato sobre Rafa Usín va incendiar el partit, amb una xicoteta batussa que va obligar els col·legiats a repartir grogues a tort i a dret, amb 14 minuts encara de partit, i amb Pedro Toro tocat al turmell esquerre, encara que va poder seguir amb un embenatge funcional, igual que Gallo poc després. Valdepeñas va estirar les seues línies, però Fede va estar segur sota pals en les poques que va tindre. Mancant huit minuts i mig, David Ramos va recórrer al joc de cinc, però va ser Esteban qui va sentenciar amb el 4-0 (m. 36). Chino va salvar l’honor d’estratègia. El somni granota continua.