Les excavacions arqueològiques prèvies a la rehabilitació de la muralla islàmica a la plaça de l’Àngel han tret a la llum almenys una desena d’enterraments d’època islàmica, la majoria xiquets i adolescents, associats, segons les primeres hipòtesis, al setge de les tropes de Jaume I. Les xicotetes tombes que hi han aparegut mostren els esquelets en posició decúbit amb el cap orientat a l’est, segons el ritu musulmà.
Els enterraments es troben als peus de la torre de l’Àngel, un dels bastions del monument defensiu, en un espai entre la muralla i l’antemural. Els arqueòlegs es plantegen la hipòtesi que, durant el setge de les tropes cristianes a la ciutat islàmica, no era possible eixir de la ciutat per a enterrar els morts, per la qual cosa les autoritats van disposar realitzar els enterraments adossats a la muralla, en una zona protegida entre la muralla i l’antemural.
El fet que la majoria d’enterraments siguen de xiquets i d’adolescents s’associa a la duresa del setge i a la falta de proveïment, que feia efecte primer en la població més vulnerable.
Així ho ha explicat la cap del servei municipal d’arqueologia (SIAM), Pepa Pascual, durant la visita que ha efectuat aquest matí la regidora de Cultura, Gloria Tello, a les excavacions prèvies a la rehabilitació de la muralla del segle XI, que podrà visitar-se d’ací a un any.
En les excavacions també ha eixit a la llum el vall cobert, considerat el primer col·lector d’aigües residuals que va tindre la ciutat. La canalització es va construir aprofitant el fossat de la muralla islàmica una vegada el recinte fortificat va quedar en desús després de la construcció de la muralla cristiana.
