La vicepresidenta primera i responsable econòmica del Govern, Nadia Calviño, ha obert la porta a apujar el salari mínim aquest mateix any i que tinga efecte a partir de la tardor. Calviño ha posat per primera vegada data a la revisió de l'SMI aquest mateix any —serà al setembre— i ha obert la porta al fet que aquesta revisió siga a l'alça, si bé anteriorment s'havia mostrat reticent a tocar aquest sòl salarial a curt termini, argüint que això podria llastar el creixement de l'ocupació. "L'evolució [de l'ocupació] és molt favorable, si es manté aquesta tendència, podem considerar apujar el salari mínim el que queda d'any", ha declarat. Així s'ha manifestat aquest dimarts en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Actualment el salari mínim interprofessional se situa en els 950 euros al mes (en 14 pagues) i el cobren 1,5 milions de treballadors a Espanya.
"Segons com evolucione el mercat de treball en les últimes setmanes, al setembre veurem si és possible reprendre la senda d'augment del salari mínim interprofessional en la qual estàvem fins a l'arribada de la pandèmia i acordar una alça per als mesos finals de l'any que ens permeta continuar avançant cap a l'objectiu del 60 % del salari mitjà que ens hem fixat per al final de la legislatura", ha declarat Calviño aquest dimarts. Apujar o no el salari mínim ha sigut durant els últims mesos motiu de pugna interna en el si de l'executiu, amb una part a favor de continuar aquest 2021 amb la senda d'increments —amb la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, com a cara més visible— i una altra més partidària de deixar-ho en guaret —amb Calviño com a principal defensora.
Durant els últims mesos hi ha hagut dards en públic i en privat sobre el tema entre diversos membres del Govern, i en les últimes setmanes els sindicats han fet força per a reprendre les negociacions amb els agents socials, demanant per carta al president del Govern, Pedro Sánchez, una reunió sobre aquesta qüestió, i aquest dimarts hi ha hagut novetats sobre aquest tema. La responsable econòmica de l'executiu ha aparcat fins a setembre el tema —un moviment de fets consumats, perquè l'aturada d'agost feia complicat reactivar en curt aquesta negociació—, però s'ha mostrat receptiva a acceptar un increment per als últims tres mesos de l'exercici. "És clar que la generació intensa d'ocupació i la pujada del salari mínim és la combinació més potent per a aconseguir que aquesta recuperació econòmica estiga acompanyada també per una reducció de la desigualtat", ha afirmat.
El discurs s'ha modulat, perquè fa tres setmanes la mateixa Calviño declarava: "La situació segueix marcada per la incertesa i la nostra prioritat ha de ser impulsar la creació d'ocupació". Fins ara Calviño havia donat allargues sobre la pujada del salari mínim, primer al·legant que si aquesta no tenia el beneplàcit de la patronal —no el té—, no havia de ser escomesa. I després advertint que un increment podria llastar el creixement de l'ocupació, que actualment està resistint els envits de la cinquena onada i les seues noves restriccions, i que, segons les dades avançades per la Seguretat Social, pot recuperar els nivells d'afiliació previs al 2019 aquest mes de juliol.
Els experts avalen la pujada
El Govern havia guanyat temps en aquesta pugna interna llançant la pilota cap avant a través d'una comissió d'experts, formada per persones designades des dels ministeris de Treball, Economia i Hisenda, entre altres. Aquest grup va elaborar un document amb recomanacions tècniques per a la senda de pujades fins al final de la legislatura. El resultat d'aquestes va ser que el salari mínim havia de pujar ja aquest mateix 2021 fins a una xifra final d'entre 962 o 969 euros, i arribar al 2023 a un import d'entre 1.011 i 1.049 euros, depenent de la variació salarial dels pròxims anys.
