Va ser una heroïna. El seu talent la va convertir en la ‘gimnasta 10’ mentre era espiada pel dictador Ceausescu i sotmesa a entrenaments vexatoris.
Nadia Comaneci, una menuda xiqueta de només 40 quilos i 14 anys, enfundada en un mallot blanc, llaç roig i cua, ix a escena al Montreal Forum. És 18 de juliol de 1976. Després d'un immaculat exercici de 30 segons en barres asimètriques, el tauler il·lumina una puntuació desconcertant: 1.00. El públic, sorprés, protesta mentre algun jutge plora. Reina la confusió… fins que s'aclareix tot. El marcador no està configurat per a donar una nota de dues xifres abans dels decimals, ja que fins llavors la màxima puntuació mai va superar els 9.95. Però Nadia ho va fer. L'1.00 era en realitat un 10.00, el primer de la gimnàstica femenina.
Després d'aquella nota insuperable, Comaneci repetiria altres dos 10 i dos ors en individual i en barra d'equilibri, més un bronze en sòl i una plata en equip. Els seus moviments eren perfectes; el seu doble mortal d'esquena, espectacular; la seua elasticitat i subtilesa, encantadores. La seua mirada era trista, però sempre somreia.
Transcorrerien quatre anys fins als pròxims Jocs. Els acollia Moscou en 1980 amb l'URSS com a única superpotència, absents els Estats Units per boicot. La xiqueta romanesa de fràgil figura que havia enamorat el món a Montreal havia crescut, guanyat altura, pes. Els soviètics anhelaven veure destronada Nadia. En el seu primer exercici, les paral·leles asimètriques, va patir una maldestra caiguda a terra. El públic es mostrava hostil; els jutges també. Els seus detractors ja oloraven la sang i no van tardar a desprestigiar-la.
Però, només un dia després, en la barra d'equilibri, la romanesa va fer callar totes les crítiques: or i 10 en la barra d'equilibris. I encara més: or i 10 en sòl. Tancaria el seu pas per la ‘inhòspita’ ciutat moscovita amb dues plates en equip i en individual. I, fins ací, una aparent història de glòria i èxits escrivia el seu últim capítol. Nadia penjava el mallot i el món es va oblidar d'aquella prodigiosa gimnasta… fins a la nit del 27 de novembre de 1989. Guiada per un pastor d'ovelles, travessa caminant la frontera de Romania a Hongria. D'allí arriba a Àustria, on demana asil a l'ambaixada dels Estats Units. Dies després viatjaria fins a sòl americà per a ser lliure. El conte de fades es va esfumar i va eixir a la llum una escabrosa realitat: mentre el món l'admirava, el règim comunista del seu país i la Securitate, la policia política del dictador Nicolae Ceausescu, l'espiava i controlava per temor al fet que desertara.
Després dels deus i medalles, es van destapar també les humiliacions i els castics físics als quals la sotmetia el seu entrenador Bela Karolyi i la seua dona Marta: colps quan cometia un error en els exercicis, bufetejar-la quan s'engreixava uns grams, dies sencers sense menjar… El preu que va pagar per a arribar a ser la ‘gimnasta perfecta’ va ser alt, molt alt.
