Tardarem temps a oblidar el que va succeir anit a Orriols en un partit heroic i delirant del Llevant, que li va servir per a sumar un punt que consolida l’equip de Paco López com l’assot del madridisme. L’empat ha de servir per a continuar creient en aquest equip, que va poder guanyar i també va poder perdre, però sempre va donar la cara.

El primer gol de la nit va arribar amb una facilitat esbalaïdora, ja que Benzema va arrancar en un desmarcatge davant de Vezo i va passar fins i tot per davant de Miramón, però, entre tots dos defensors llevantinistes, la casa es va quedar per agranar. El gal va aprofitar una passada a l’espai d’Alaba per a plantar-se en l’àrea d’Aitor i traure una pilota arrere, després de retallar, que Bale va rematar a la xarxa amb molta facilitat. La pilota va entrar sense excessiva força i pel centre de la porteria amb el porter llevantinista visiblement desplaçat de la bisectriu.

El Reial Madrid, sense fer a penes res, ja anava per davant en el marcador davant d’un Llevant en el qual Campaña deixava detalls de qualitat i va voler combinar i en el qual Morales va ser el jugador que més ho va intentar, malgrat mostrar-se especialment desencertat en l’execució de les seues accions.

L’equip granota havia intentat sorprendre el Reial Madrid amb una estructura variable (aparentment 1-4-3-3- en fase ofensiva per a convertir-se en un 1-4-4-2 en la defensiva) i, fins i tot, sobre la marxa va canviar De Frutos de banda. Amb el pas dels minuts, però, va anar perdent la presència poc efectiva que havia tingut en la part inicial del primer acte per a cedir terreny davant d’un Reial Madrid que, en la recta final d’aquest període, per moments va aclaparar l’equip llevantinista. Els de Paco López arribaven al descans com el boxador que, després de rebre un al·luvió de colps, escolta la campana salvadora que li permet anar-se’n al seu racó a agafar oxigen.

El Llevant entrava en la represa amb males sensacions, però prompte les va espantar, perquè el futbol és tan gran que, pràcticament en la seua primera aproximació, Melero va filtrar una passada a Roger que el pistoler (1-1), amb Lucas Vázquez enganxat i habilitant la seua posició, va rematar amb la força suficient per a doblegar el guant de Courtois i que la pilota entrara plorant en la porteria merengue.

Tot el panorama canviava en tot just un instant amb aquella acció i patia un gir copernicà quan, poc després, una centrada des de banda dreta de De Frutos va enganxar-la Campaña amb una volea sublim que entrava, com un míssil, ajustada a l’esquadra dreta de la porteria d’un Courtois que, igual que li va succeir fa un any davant de Morales, només va poder ser un espectador de luxe davant de l’excel·lent finalització (2-1).

La conjuntura, per motius obvis, convidava a variar les estratègies i, si Ancelotti va fer un triple canvi donant entrada a Rodrygo i Vinicius al costat d’Asensio, Paco López movia fitxa quasi de manera immediata i introduïa Malsa i Pablo Martínez. Els canvis inicialment van tindre més efecte en un Reial Madrid que, en el minut 72, va aconseguir igualar de nou la contesa (2-2). Va ser en una acció en la qual el Reial Madrid va aconseguir plantar-se en tot just dues passades davant d’Aitor per mediació d’un Vinicius que, si durant molt de temps ha sigut carn de mem per la seua falta d’encert en la definició, ahir probablement va començar a llevar-se aquest llast, perquè va finalitzar amb un subtil i efectiu toc davant de l’eixida del porter llevantinista.

Bogeria final a Orriols

En el partit, a aquelles altures, podia passar ja qualsevol cosa i el que va succeir va ser que Enis Bardhi, quasi acabat d’entrar, va penjar un colp franc lateral a l’àrea que, després de rebotar en Alaba, li va quedar a Róber Pier perquè aquest rematara a plaer i fera el 3-2, cosa que va portar el goig a la graderia.

La bogeria ja s’havia desencadenat i Cantero trobava una escletxa a l’esquena de la defensa merengue per a driblar Courtois i estavellar la seua rematada, aparentment senzilla, en la fusta. L’ocasió d’aconseguir el 4-2, probablement la clau del xoc, s’esfumava i, quasi a continuació, Vinicius aconseguia l’empat de nou amb una acció aparentment de precisió quirúrgica. El brasiler havia esperonat el seu equip i encara va tindre temps d’agafar de nou l’esquena a la defensa granota i encarar un Aitor que tocava la pilota amb la mà fora de l’àrea per a evitar el gol i era expulsat quan el Llevant ja no tenia canvis. Vezo s’oferia voluntari a posar-se els guants per a encarar els tres minuts de temps reglamentari que encara restaven i sis de prolongació en els quals Cantero va bloquejar un tir d’Asensio evitant que l’improvisat porter haguera d’intervindre.

Un punt de bojos.