“La composició sempre ha sigut una de les meues inquietuds com a músic. Però estic començant i un premi d’aquesta magnitud és molt important per a mi. I crec que també ho és per a la música tradicional valenciana. Els músics valencians tenim molt a dir ací i a tot el món”. Pasqual Salort Aguilar, dolçainer del Verger i professor d’aquest instrument al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València, ha aconseguit, amb Nans i gegants per a quintet de vent, el segon premi del certamen internacional de composició Classic Pure Vienna.

Viena, la capital de la música culta, ha reconegut la força i complexitat de les melodies de les danses rituals valencianes. Salort revela que la seua suite en tres moviments està inspirada en melodies de Callosa d’en Sarrià, Xàtiva i Morella.

“Tinc moltíssimes ganes d’escoltar la composició en directe”, avança Salort, que el dia 10 d’octubre acudirà a Viena a recollir el premi al Museu de Mozart. “És l’aniversari de les meues noces. Viatjar a Àustria serà una manera molt especial de celebrar-ho”.

A Viena no s’interpretarà la seua obra. Però el Quintet Verger ja li ha traslladat que vol estrenar-la.

El músic del Verger acudeix a classes de composició a AD LIBITUM, a Ontinyent. El seu professor és Saül Gómez i Soler. Nans i gegants va començar a prendre forma com a exercici de composició. Salort, que també és director i llicenciat en Història i Ciències de la Música i té un màster en Investigació Musical (llicenciatura i màster de la Universitat Internacional de La Rioja), és un gran coneixedor de la música tradicional valenciana. En aquesta obra, la reinterpreta amb tècniques modernes de composició.

“He gaudit molt”, assenyala Salort, que recorda que va ser durant el confinament quan va decidir dedicar-se a compondre.

Pasqual Salort és també enginyer superior de Telecomunicacions. Quan estudiava a la Politècnica de València, compartia pis amb el pegolí Josep Nadal, després cantant de la Gossa Sorda i actual diputat de Compromís. Nadal escoltava Obrint Pas. “Vaig descobrir que la dolçaina podia sonar en el rock i l’ska. Em va meravellar i me’n vaig comprar una, en acabar el curs, per a divertir-me en les festes del poble. Això va ser en 1996. Ara soc professor de dolçaina al conservatori”.