Amb dos gols (un a mitges amb Aridane) i una infinitat de regatejos alegres, Gonçalo Manuel Ganchinho Guedes va confirmar en el temible Sadar el seu retorn, amb honors, al màxim nivell futbolístic. El davanter portugués, de tornada a aquella tardor màgica de 2017, va liderar l’autoritària victòria (1-4) contra l’Osasuna, equip amb una combativitat proverbial que no va ser suficient contra un València que, restablit com a bloc, veu com comença a florir la seua qualitat, el talent dels Soler, Maxi i Guedes, el Guedes més regatejador i decisiu, solapats tots ells entre la greu crisi societària que segueix instal·lada a Mestalla. En el cas del lusità, influeix molt la mà de Bordalás, la tranquil·litat d’un projecte estable, la confiança de donar-li la responsabilitat de jugar amb llibertat de moviments, com a segon punta, perquè el futbol torne a obrir-se pas.

El València, amb 10 punts de 12, amb 9 gols a favor i 2 en contra, va tornar a guanyar fora de casa després de huit mesos, i espera el Reial Madrid a Mestalla amb totes les expectatives, amb tot l’apetit dels partits grans que semblaven oblidats. Llueix l’obra de Bordalás, amb imatges com la que deixava l’1-4, amb el tècnic xocant la mà de tots els suplents, de la família a la qual en l’entrenament de divendres va manar fondre’s en dotzenes d’abraçades.

Osasuna va obsequiar el València amb una tempesta de benvinguda a un Sadar amb el ressò dels decibels disparats, amb la bonica nova coberta. Acostumat a entrar en els partits com a dominador, l’ímpetu osasunista va fer trontollar els de Bordalás. En el minut 7, centrada de Manu Sánchez amb arribada a la rematada de Rubén García. Hugo Guillamón s’anticipa al xativí, però l’acció confon de Burgos Bengoetxea, que xiula penal. El VAR va evidenciar l’error del col·legiat, però va augmentar un parell de graus la temperatura ambiental de l’estadi. Espentat per la seua afició, i també per la major autoritat en el centre del camp de Darko i Lucas Torró, a penes un minut després l’Osasuna va protagonitzar una altra impetuosa acció. Darko obria a la dreta i Jon Moncayola rematava de primeres, molt sec, ras i encreuat, i feia inútil l’estirada de Mamardashvili, de nou titular malgrat el debat constant amb Cillessen.

El Sadar rugia com abans de la pandèmia, com si no haguera canviat el món. Bordalás, des de la banda tècnica, s’ajustava les ulleres per a observar bé la confirmació d’un presagi: l’Osasuna havia atacat el València amb les seues pròpies armes, amb agressivitat i verticalitat. Amb tot el vent en contra, el València, el mateix València que s’ha diluït com un terròs de sucre en l’última dècada cada vegada que encaixa el primer gol en el feu pamplonés, va aguantar dempeus. Es va recompondre amb actitud, va entrar guanyador en més duels, però també amb més futbol. El de Guedes, que va començar a giravoltar amb la pilota pegada al peu i desfer la defensa osasunista per les dues bandes i amb conduccions pel centre. El seu tret en el minut 16, repel·lit per Sergio Herrera, va ser l’inici de la furiosa rèplica del València, el pròleg del seu gran partit. En el 17, de nou Guedes es marcava un altre eslàlom deliciós, però ningú va endevinar la seua passada final. En el 18 s’animava Wass des de la mitjana distància i Maxi Gómez, amb ganes d’acció, eixia de la seua posició per a oferir-se a colpejar des de fora de l’àrea. I si cada vegada que ataca Guedes sonen els Rolling Stones, les incorporacions de Carlos Soler tenen l’elegància d’un tango. El 10 valencianista, pel camí del minut 26, dibuixava una centrada perfecta, com un vestit a mida, al primer pal. Per allí va entrar l’“exprés de Paysandú”, Maxi Gómez, que empatava el partit.

El festival de Guedes

Osasuna va encaixar amb enteresa el colp i va agitar els minuts finals de la primera part, confusos amb la lesió de Cheryshev i les centrades laterals en direcció a Kike García. Va ser una bona notícia que acabara el primer acte. Recompost amb Foulquier i Hugo Duro, pel lesionat Cheryshev i un Gayà que va forçar per a arribar al partit, el València va assestar els dos colps quasi definitius al partit, amb Guedes convertit en un gegant. En el 50 va emergir per l’esquerra i el seu tret cap al segon pal, que va tocar en Aridane, se li va ennuegar a Sergio Herrera. Si quedava algun dubte de l’autoria del segon gol, Guedes el va resoldre en el minut 55. Aquesta vegada va entrar, va regatejar per la dreta i va definir amb mestratge. El partit era seu, el València serà el que ell es propose.

El marcador era folgat, però quedava molt de temps, massa per a preveure l’última paraula de l’Osasuna, que va continuar pressionant cada pilota i forçant indecisions, com va fer Darko amb Alderete i Mamardashvili per a provocar un error infantil que col·locava el 2-3 en el marcador. Ningú va protestar, perquè es va interpretar com una pífia, però la precisió quirúrgica del VAR va anul·lar el gol, ja que el meta georgià tenia la pilota controlada amb les dues mans. La decisió va frustrar molt l’Osasuna, que finalment va caure a la lona amb la cabotada a l’eixida d’un córner del guaraní Alderete. Un servei de córner provocat, per cert, per Guedes, que havia barallat una pilota impossible en la qual ningú creia.