Quina variant l’ha provocada, si hi va entrar a través d’una persona o de diverses, com de ràpid es va expandir i a través de qui són algunes de les preguntes que està intentant contestar la Conselleria de Sanitat sobre el macrobrot que aquest estiu s’ha registrat a la residència Domus Vi de Vila-real i que s’ha saldat amb 4 morts ara com ara després d’infectar més de 50 residents. 

Aquest complex és, de fet, l’últim dels centres residencials de majors que ha hagut de ser intervingut per l’Administració valenciana per la gravetat del brot detectat en aquesta cinquena onada, de la qual les residències s’han “salvat” parcialment, ja que no han patit les mateixes taxes d’incidència ni de letalitat que en la gran onada del gener.

D’aquesta manera, investigadors de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) estan aplicant tècniques de seqüenciació i d’epidemiologia genòmica en les mostres de virus recollides entre els contagiats al centre per a intentar donar resposta a com es va gestar el macrobrot que, a finals de la setmana passada, encara deixava 10 usuaris positius i cinc hospitalitzats. Fonts de la Conselleria de Sanitat confirmen a aquest diari que l’estudi s’està duent a terme, si bé encara no es disposa de les conclusions. L’equip d’investigadors buscarà establir la traçabilitat dels casos en l’entorn del geriàtric gràcies a la seqüència genètica del virus de cada infectat.

A petita escala, serà un estudi semblant al que l’equip del biòleg i investigador de l’Institut de Biomedicina de València, dependent del Centre Superior d’Investigacions Científiques, IBV-CSIC, Iñaki Comas, va desplegar per al Govern central l’any passat a través del projecte SeqCOVID.

Immunitat després de la vacuna

Aquest informe va concloure, aplicant les mateixes tècniques d’epidemiologia genòmica, que la pandèmia va començar a Espanya gràcies al fet que diversos focus dels 700 punts d’entrada que va tindre el virus en les primeres setmanes de març “van quallar” i la seua transmissió es va veure afavorida per esdeveniments de superdispersió com el partit Atalanta-València CF que es va jugar a Milà el febrer de 2020.

Per a elaborar l’estudi en la Domus Vi s’han utilitzat les mostres de virus que s’han anat recollint dels interns que han donat positiu, més de cinquanta, i que ja anaven a ser utilitzades en un altre dels estudis en els quals està treballant Fisabio com a part del projecte ProVaVac d’eficàcia de les vacunes. 

En aquest cas, es tracta d’un estudi seqüenciat en diverses fases que aspira a desentranyar el nombre de majors en residències que han aconseguit immunitat després de vacunar-se. La primera part de la investigació, duta a terme a l’abril, va concloure que de les 881 persones usuàries de geriàtrics incloses en la mostra, vinculades a 13 centres i vacunades amb Pfizer, el 98,7 % estaven en aquest estadi en una primera prova ràpida. Dos de cada tres pertanyents a l’1,3 % restant també van mostrar tindre immunitat, encara que, en aquest cas, cel·lular, amb anticossos limfòcits T específics contra la proteïna S.

Reavaluació

Aquests resultats es van obtindre tres mesos després d’haver rebut la vacuna de terme mitjà. Ara, els investigadors de Fisabio estan de nou recollint mostres per a avaluar l’estat de la immunitat dels ancians, set mesos després d’haver-se vacunat.

Les conclusions no es tindran fins a finals de mes, però serviran per a llançar un poc de llum en el debat que hi ha ara damunt de la taula sobre si és necessari o no posar una tercera dosi als majors en residències per a completar la pauta de vacunació, com es farà ara amb uns 10.000 valencians amb immunodepressió severa.