La festa de l’escaldà i el folklore estan molt bé. També ajuda que unes poques i entusiastes famílies continuen cuidant les seues vinyes de moscatell i elaboren pansa. Però el futur del gran producte agrícola de la Marina Alta va per un altre camí, per comercialitzar-lo i reconquerir mercats, fins i tot per promocionar-lo com a producte gurmet. La pansa de la comarca, amb el seu sabor especial i el punt cruixent que li dona el pinyol, és, per descomptat, exquisida i única.

Ovidi Mas, de Llíber, és l’únic productor de la Marina Alta que disposa de registre sanitari. “La nostra pansa està subjecta a inspeccions sanitàries i totalment controlada des del punt de vista de la seguretat alimentària”, recalca.

Pertany a una família amb una llarguíssima tradició pansera. “El meu besavi, el meu avi i el meu pare ja feien pansa. I continuem mantenint el mateix procés artesanal. Escaldem el raïm i el sequem al sol sobre els canyissos. Aquesta imatge que veus, aquest paisatge agrícola és el mateix ara que fa 200 anys”.

I sí, el paisatge és sublim. El raïm, després de l’escaldà, s’acaba de secar al sol estés sobre canyissos disposats en l’era. El tapís de canyissos es fa veure a la vall de vinyes verdes de Llíber (la Vall de Pop). Al fons, la serra de Bèrnia.

“De moment, no hem organitzat visites ni hem apostat pel turisme cultural i natural. Però és una opció. Aquest paisatge és únic”, reflexiona Ovidi.

Aquest productor afirma que enguany la verema ha sigut un poc més fluixa que en 2019 i que, clar, si hi ha menys raïm, també fan menys pansa. “Però no ha sigut un mal any”.

Aquesta pansa es pot comprar a la cooperativa de Xaló i en diverses botigues. Ovidi afirma que, entre els seus clients, cada vegada hi ha més restaurants. “Però ampliar la producció és complicat. Disposem de 15 dies per a escaldar i fer la pansa. Tenim els nostres clients fixos. Fer més pansa perquè sí no compensa. El que pot passar és que es llance a perdre”.

Aquest agricultor advoca perquè es cree un “segell artesanal” per a la pansa de la Marina. La marca podria també incloure la paraula Dénia, ja que en l’imaginari col·lectiu encara està molt present l’efervescència del port denier en el segle XIX i principis del XX, quan salpaven els velers i vapors que portaven la pansa a mig món i tornaven carregats d’influències i de modernitat. Era un viatge enriquidor d’anada i de tornada.

“Aquest segell permetria que aquest producte tan nostre es valorara més”, afirma Ovidi Mas, que assegura que qui ha provat la seua pansa, que condensa en cada gra una tradició centenària i aquest paisatge únic dels canyissos i les vinyes, ara intensament verdes, ja només vol aquest producte. “Qui coneix aquesta pansa, la busca. És molt diferent en sabor i qualitat a la de Turquia i Grècia que es ven en els supermercats”.