El presumpte assassí en sèrie Jorge Ignacio P. J., acusat dels assassinats de Marta Calvo, Lady Marcela Vargas i Arliene Ramos i dels intents d’assassinat de huit dones més, ja no està a la presó de Picassent. Des del passat 26 d’agost, viu al centre penitenciari d’Albocàsser, a Castelló, on va ser traslladat des de la presó valenciana “per motius de seguretat”, després de protagonitzar dos incidents greus.
Inicialment, la direcció de la presó de Picassent pretenia enviar-lo a la presó de Villena, i així li ho va comunicar al jutge d’Instrucció número 20 de València, responsable de la causa amb jurat contra el reclús, però, una vegada obtingut el vistiplau judicial, Institucions Penitenciàries va canviar de parer i va gestionar el trasllat a la presó castellonenca.
L’origen d’aquesta reubicació resideix en diverses polèmiques recents en les quals s’ha vist involucrat. La primera es va gestar a principis d’estiu, quan un reclús d’avançada edat, en la cel·la del qual va recalar quan va eixir de la infermeria, va denunciar que Jorge Ignacio li estava fent la vida impossible, amb vexacions, humiliacions i maltractament constant.
Automàticament, els responsables del centre penitenciari de Picassent van traure Jorge Ignacio P. J. de la cel·la per a evitar qualsevol contacte amb el seu company i el van canviar a un altre mòdul, de conflictivitat baixa, com l’anterior.
Però l’assumpte no acabaria ací. Pocs dies després de la seua arribada al nou departament, el presumpte assassí en sèrie va demanar empara als funcionaris perquè, segons va afirmar, dos reclusos se li havien acostat al pati i, després de dir-li “sabem qui eres, tu eres el que va matar Marta Calvo”, l’havien agredit. Les lesions van ser lleus i no van requerir el trasllat a l’hospital, però la direcció del centre penitenciari va haver de traure’l novament d’aquest mòdul.
Arran d’aquell incident, Jorge Ignacio P. J. va demanar als responsables de la presó acollir-se a l’article 75.2 del reglament penitenciari, que preveu sotmetre un intern a un règim de vida especial per a “salvaguardar la vida o integritat física del reclús”. En la pràctica, significa permetre-li estar sol en una cel·la, eixir sense companyia al pati, no compartir el menjador… És a dir, una vida tranquil·la.
El reglament permet, en l’apartat tercer de l’article 75, una via alternativa: el trasllat de l’intern. I aquesta és l’opció per la qual ha optat la direcció de la presó, amb el suport de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, amb acord previ motivat del Consell de Direcció, per a sustentar, tal com resa la norma, “el trasllat del reclús a un altre establiment de característiques similars per a possibilitar l’alçament de les limitacions de règim exigides per l’assegurament de la seua persona”.
Conflictivitat constant
Des que va ingressar a la presó de Picassent, Jorge Ignacio P. J. ha mantingut una constant: evitar els mòduls i refugiar-se en la infermeria. I ho ha aconseguit. Després d’un primer pas obligat —i curt, sol ser d’un mes— pel departament sanitari, com succeeix amb tots els que hi acaben d’ingressar, va ser destinat a un mòdul de conflictivitat molt baixa, el 9.
Va tardar poc a dir que l’havien amenaçat i que se sentia insegur. Els metges van aconsellar el seu reingrés en la infermeria, on, contra tota lògica, va aconseguir mantindre’s durant més d’un any i mig, una cosa absolutament excepcional per a algú que no estava malalt, ni era ordenança —presos de màxima confiança amb funcions laborals—, ni estava immers en un programa de prevenció de suïcidis.
Quan els responsables del centre van adonar-se’n, el seu cas va ser abordat amb la subdirectora mèdica i, finalment, es va decidir que no hi havia cap raó perquè continuara gaudint d’aquest “benefici” i es va decretar el seu trasllat a un mòdul ordinari —el 7—, amb interns preventius per delictes lleus o condemnats amb penes molt curtes, és a dir, de nul·la conflictivitat, tal com va publicar en exclusiva Levante-EMV.
Encara així, res més ingressar, ja va demanar parlar amb els funcionaris amb l’argument que, segons ell, un reclús li havia fet un advertiment sobre la seua integritat física. Malgrat l’escassa credibilitat de l’acusació, la presó es va veure obligada a obrir una investigació interna, que es va tancar sense conseqüències, però el presumpte assassí ja havia aconseguit el seu objectiu: canviar de mòdul. Va tornar al 9, on es va acomodar fins que el seu company de cel·la va denunciar el maltractament al qual el sotmetia diàriament, la qual cosa ha desembocat en el trasllat a Albocàsser.
