L’increment de l’1,6 % del salari mínim interprofessional (SMI), 15 euros més al mes fins als 965 euros des de l’1 de setembre, beneficiarà 934.997 afiliats del règim general, un 6 % del total, als quals se sumarien treballadors del camp i empleades de la llar.

Segons la memòria d’anàlisi del projecte de reial decret de la pujada —que previsiblement s’aprovarà en el Consell de Ministres del 28 de setembre— l’alça suposarà 17,7 milions d’euros més d’ingressos per a la Seguretat Social enguany , ja que s’elevarà la base mínima de cotització, entre altres.

L’informe detalla que l’increment, acordat la setmana passada entre Govern i sindicats, beneficiarà aquests 934.997 afiliats del règim general i suposarà 9,75 milions més d’ingressos en quotes aquests quatre mesos per l’alça en les bases més baixes d’aquest règim.

En el règim general, segons les últimes dades d’agost, hi ha 15 milions d’afiliats, per la qual cosa aquesta xifra de beneficiaris —els que tenen una base mitjana de cotització de 854,91 euros al mes en 2021, detalla el text— suposen un 6,2 % del total.

Quant al sistema especial d’empleades de la llar, amb 381.737 afiliats, l’alça suposa 1,56 milions d’euros més d’ingressos, i en el de l’agrari, amb 686.875, 1,28 milions.

A aquestes quantitats se sumen 3,3 milions per bases de perceptors de prestacions de desocupació i 1,84 milions per convenis especials, la qual cosa eleva el total a 17,7 milions en els quatre mesos de vigència.

També es preveu un augment de 28,75 milions en els ingressos del SEPE per l’augment de cotitzacions per desocupació de les persones que cotitzen per la base mínima.

25 milions en despesa

En el capítol de despeses, la memòria detalla que l’augment elevarà en uns 25 milions d’euros la partida de prestacions.

La memòria detalla que amb aquesta pujada la quantia diària de l’SMI quedarà en 32,17 euros, i l’anual, en 13.510 euros.

En els eventuals i temporers, l’SMI diari queda en 45,7 euros i en empleats de llar es fixa el mínim per a l’hora en 7,55 euros.

La memòria també defensa el paper de l’SMI com a eina per a reduir la pobresa i la desigualtat i assenyala que els últims increments de l’SMI des de 2017 “no semblen haver tingut efectes negatius significatius en el ritme de creació d’ocupació”.

“La nova fase de recuperació de l’activitat econòmica i de l’ocupació a partir de 2021 (...) permet aplicar increments salarials tendents a aproximar l’SMI al 60 % del salari mitjà”, afig.

Pel que fa a la comparativa amb altres països, la memòria detalla que, després de les pujades dels últims anys, Espanya ha evolucionat de manera més favorable que molts països de la UE —amb un increment acumulat de l’SMI del 49,6 % entre 2009 i 2020— i se situa en la “part alta del grup mitjà (...) d’acord amb el seu PIB per càpita".