Malparat, sense lluir ja la marca d’imbatible, però reforçat amb la convicció d’haver aconseguit una identitat futbolística molt esmolada, el València es presenta aquesta vesprada al Sánchez Pizjuán per a dirimir el segon acte d’una setmana de categoria. El partit contra un Sevilla confeccionat per a cotes molt altes agafa l’equip de José Bordalás entre la batalla perduda contra el Reial Madrid i abans de l’arribada de l’Athletic Club, en la primera visita de Marcelino a Mestalla des de la seua traumàtica destitució. El València s’aferra a la idea conquistada amb el tècnic alacantí per a plantar cara a tot: a l’entitat dels rivals i a la dimensió de les baixes. Txérixev i Correia a banda, sense José Luis Gayà i Carlos Soler, els valencianistes no només perden els seus dos capitans i futbolistes més decisius, sinó també dos dels emblemes més representatius de l’entitat en la seua història recent.

Però la idea resisteix, la idea creix. La idea que es va enfortir per a sotmetre el Reial Madrid durant una hora de joc amb preceptes tàctics (pressió alta, robatori i eixida ràpida, arribada a l’àrea rival amb molts efectius) instaurats en tot just tres mesos i que han fet ressuscitar jugadors que a l’estiu volien anar-se’n. És el cas de Guedes, de qui s’ha jutjat la seua actitud, que en la segona meitat bracejava per a demanar als seus companys que avançaren posicions quan Courtois treia de porteria. És el cas de Wass, el quasi rebel Daniel Wass, que ho dona tot en el camp i que celebra cada gol amb un entusiasme que encara no se li havia vist en la seua etapa com a valencianista. I és l’exemple de Maxi Gómez, amb una freqüència golejadora encara baixa però que xoca i rebota contra cada central amb un cancherismo charrúa esplendorós. Són tres exemples de jugadors que, després de reenganxar-se a la causa, ara se’ls ha de demanar que la lideren. Faran aquest pas avant perquè els ha seduït el mètode Bordalás.

El Sevilla, el rival directe de tota una dècada que ara s’ha escapat fins a conformar una plantilla en la qual caben dues alineacions titulars diferents, suposarà un test de maduresa per a un València que no s’ha mostrat especulatiu ni conservador en cap de les cinc jornades de campionat. L’equip blanc-i-negre buscarà els sevillistes en mar oberta, buscant la victòria. Les baixes han assotat les bandes, però de moment ha resistit l’eix central, el corredor de seguretat que deia Luis Aragonés. Sobre la base de Paulista-Alderete, Guillamón-Wass i Guedes-Maxi, Bordalás completarà l’alineació. L’alternativa més factible serà la de situar Foulquier i Yunus Musah per banda dreta, amb Toni Lato i Hugo Duro per l’esquerra. Bordalás ha tractat amb el migcampista nord-americà aspectes tàctics que va descurar en la remuntada del Reial Madrid. La sincronització col·lectiva no ha d’admetre fissures.

Un debat a banda és el de la porteria. L’entropessó contra el Reial Madrid ha reobert la possibilitat que Jasper Cillessen ocupe la plaça de Giorgi Mamardashvili. Després de partits molt destacables en els quals va ser la sensació de l’equip, al porter georgià se li ha vist un poc més dubitatiu en les últimes entregues. Una cosa quasi lògica tenint en compte la seua edat i el seu procés d’adaptació al campionat, al club i a la nova ciutat. Un procés que està consumant a la carrera i sense deixar de competir.

Quedava la sensació que Mamardashvili estava obligat a l’excel·lència per a justificar la titularitat, en detriment de Cillessen, que té més experiència, més fama i que és un actiu costós en termes salarials que ha de reivindicar el club. Ara que ha arribat la primera derrota, la decisió queda en mans de Bordalás.