Els pitjors malsons són els que es concentren en pocs minuts. En tres minuts, el Reial Madrid va remuntar a Mestalla. I a penes vint terribles minuts va durar el malson que va patir el València al Sánchez Pizjuán contra un Sevilla que, amb tres gols fulminants, va trencar l’encanteri del gran inici de temporada de l’equip de José Bordalás amb un duríssim colp de realitat que va recordar la distància entre els dos clubs. Víctima d’errors grotescos, la distància va ser insalvable per a un València que va reaccionar amb l’orgull innegociable que ha adquirit amb el seu nou tècnic, però sense capacitat d’agitar un partit mort. La segona i dolorosa derrota consecutiva d’un bloc orfe dels seus capitans, al qual li espera una altra prova de maduresa contra l’Athletic Club.

Instal·lat des del començament del projecte de Bordalás entre estímuls positius, de creixement i de retorn competitiu, el bany de realisme rebut en els 20 primers minuts va aclaparar el València al Sánchez Pizjuán. El Sevilla, amb una contundència a l’altura de la qualitat de la seua plantilla, castigava sense compassió cada error. Cada parpelleig dubitatiu dels visitants es traduïa en un gol en contra, per a retornar el valencianisme a un escenari desolador que creia haver deixat ja arrere.

Cada colp venia en jugades senzilles, de pocs tocs i facilitades amb errors letals de coordinació. Un regal massa apetible perquè el desaprofitara un Sevilla impulsat des del centre del camp per l’exuberància de Papu Gómez. De l’exmitjapunta de l’Atalanta va ser el primer gol, precedit per un canvi d’orientació terrible de Daniel Wass, que va generar una contra fulminant amb aroma argentí. Talla Montiel, filtra Lamela i remata al pal curt el Papu, que va aprofitar el generós angle de porteria que li oferia un Mamardashvili descol·locat. El porter georgià va veure com arribava la vesprada en què es trencava l’idil·li en què s’havia convertit la seua experiència a Mestalla. 15 minuts després, una centrada de Montiel des de la dreta rebotava en l’esquena de Lato. L’efecte traïdorenc de la pilota en el moment de caure mansa a la gespa va enganyar Mamardashvili, i els seus dos metres d’altura, i materialitzava un gol d’acudit. El mateix equip que havia plantat cara al Reial Madrid nadava a contracorrent, a mercé de la superioritat constant del Sevilla en la medul·lar. El tercer acte del malson arribava en el minut 21, en una pilota llarga en la qual Rafa Mir va guanyar l’esquena a Alderete, amb qui ja se les havia hagut en un parell de xocs. El davanter del Sevilla va veure la mitja eixida de Mamardashvili, que, a aquestes altures de partit, era un xaval de 20 anys amb una terrible nostàlgia de la seua casa a Tbilisi, per a batre’l en una mitja vaselina.

Ferit en el seu orgull, el València va anar entrant en el partit amb ímpetu en les pilotes dividides, avançant metres, amb incursions prometedores imaginades per Gonçalo Guedes sense l’idoni acompanyament i obligant el Sevilla a respondre amb senyals impropis d’un equip que anava guanyant 3-0, amb accions debatibles de VAR com una patada de Lamela al cap de Lato. Just abans de la pausa d’hidratació, una falta lateral botada per Guedes, el rebuig de la qual va enviar a gol, amb la cama esquerra lesionada, Hugo Duro, afavorit per un rebot en un defensa local.

La desfeta majúscula anava derivant en un escenari enganyós, amb nombroses faltes i un estat de nervis que convidava a pensar que, amb un gol més, es podria pensar en una remuntada. Després del pas pels vestuaris, Bordalás va introduir Yunus per Jason i Diakhaby per un Alderete que havia fregat l’expulsió en la primera part. El València va millorar, es va moure amb més aplom i sabent protegir l’àrea d’un Mamardashvili que va entrar en calor amb un parell d’intervencions. En una paret entre Foulquier i Yunus va arribar la primera aproximació seriosa, encara que el lateral francés va arribar forçat al dispar.

Lopetegui esbufegava a l’àrea tècnica i va voler apagar les brases amb la seua luxosa profunditat de banqueta. Van entrar En-Nesyri, Rakitic, Delaney i Navas per a recordar la diferència cada vegada més gran que separen dos clubs que, la dècada passada, eren rivals directes. Per contra, Bordalás va refrescar l’equip amb el que té, amb Marcos André, primer fitxatge en dos anys, i amb el jugador del planter Koba. De fet, que Guedes, el millor dels valencianistes, fora substituït, és un senyal que cal interpretar en la prudència del tècnic alacantí per a dosificar les seues comptades joies. Si en el Sevilla es lesionava Fernando, Gudelj era el substitut de primer nivell.

El partit es va consumir lentament, com una candela desgastada, amb una digna competitivitat visitant, però sense arribar a agitar la contesa, sense més emoció que les centrades al segon pal de Jesús Navas. A la dura setmana li queda un tercer peatge: el retorn de Marcelino García Toral a Mestalla amb l’Athletic.